«Aquella il·lusió que sentíem als aplecs és la mateixa que vaig sentir quan vam anar a votar l’1 d’Octubre», manifesta el Cinto Felip, 91 anys, un dels membres fundadors de Germanor, l’agrupació sardanista germen dels cèlebres sis aplecs de Paretdelgada que es van celebrar del 1959 al 1964 a la Selva del Camp. En plena prohibició del franquisme d’exhibir qualsevol símbol de catalanitat, reunien fins a 3.000 persones per aplec! I van aconseguir «ser molt més que ballar sardanes. Eren un espai de llibertat i de reivindicació de la llengua i el país, que desafiava el règim», recorda l’Isidre Fonts, 92 anys, que amb el seu activisme cultural inesgotable, engrescador i desafiant, va ser l’artífex de les trobades, i que el 1965 fundaria a Reus la llibreria Gaudí, la primera on es van vendre llibres en català, i que continua oberta avui en dia.
Ahir al vespre es va tancar al Castell del Paborde de la Selva el cicle d’activitats culturals –al voltant d’un documental de Canal Camp, una exposició i una taula rodona molt concorreguts– que ha servit per divulgar els fets històrics i per escalfar motors de cara a la recuperació dels famosos aplecs el pròxim mes de maig del 2024, quan es compleixin 60 anys de la seva prohibició per les autoritats franquistes, arran del conegut episodi en què un grup de participants li van tallar el cable del micròfon al cardenal Benjamín de Arriba y Castro en ple parlament en castellà, perquè els assistents s’esperaven l’abat de Montserrat, just abans del concert del cantant, escriptor i poeta xativí Raimon.
Els temps han canviat i aquesta vegada s’ha posat al davant de la nova colla sardanista Germanor, recuperada el 2021, una dona, la Roser Vallverdú Poch, que ahir deia: «volem donar visibilitat als sis aplecs perquè la gent nouvinguda a la Selva els conegui, i també volem homenatjar la generació del meu pare, el Sergi Vallverdú, que van ser tan valents tot i ser tan joves». I afegeix: «alguns ja ens han deixat, com el Xavier Carnicer, el Josep M. Cogul, el Camil Ferrater o el Josep Vilalta, entre altres... però encara en tenim de vius i volem que ens donin testimoni de tot el que van fer per la cultura catalana, gent com el Cinto Arnau, el Xavier Bover, el Florenci Carnicer, el Josep M. Daroca, el Cinto Felip, l’Isidre Fonts, el Joan March, el Joan Milà, l’Artemi Rosich, el Ramon Satorras, el Joan Vallès...».
Els sis aplecs van posar la Selva del Camp al mapa de la resistència antifranquista amb tots els intel·lectuals i artistes del moment. Ho expliquen l’historiador Joaquim M. Masdeu Guitert al llibre Els aplecs de Paretdelgada. 1959-1964: Resistència cívica i cultural en el redreçament del país, (2020) i la filòloga Agnès Toda i Bonet, que a través de la seva recerca conclou que «als aplecs de Paretdelgada es va marcar l’esdevenir dels Països Catalans».
