A començaments del 2016, l’editorial Raig Verd sorprenia publicant Motorsoul, un volum dividit en quatre parts Namíbia, Congo, Casamance i Uganda Ruanda que, per la situació geogràfica de les històries, la temàtica escollida i la manera de narrar-les, representaven tota una sorpresa, una revelació, una glopada d’aire nou i, a més, un misteri, ja que l’autor era un enigmàtic Stalker, un pseudònim que remetia al Picnic extraterrestre dels germans Arkadi i Boris Strugatski, però que no aportava cap més dada significativa. La llegenda secreta s’acabava d’arrodonir amb una història complementària, el misteriós autor havia deixat el manuscrit a la porta de l’editorial i havia fugit sense indicar en cap moment la seva identitat real.
Després de llegir el llibre, el joc social i anecdòtic era intentar descobrir qui s’amagava al darrere d’aquell llibre, el joc literari, molt més seriós i profund, era enfrontar-se a un escriptor amb grans coneixements sobre l’Àfrica, capaç de construir aventures amb regust del segle XIX i amb un domini del relat, de la tensió, de l’energia, de la força narrativa i de la llengua francament sorprenents. Amb aquella potència interior i exterior era evident que no podia ser un diletant qualsevol i que, per força havia de ser algun autor conegut amb domini de la temàtica i, òbviament de la manera de narrar-la i, no ens enganyem, costava trobar algú que complís tots els paràmetres. Laura Huerga, l’editora va mantenir el secret, resistint-se a les pressions i als intents de suborn. L’any 2018 apareix En aquell cel brillen estels desconeguts, ambientada al Sudan del Sud i movent-se pels camins gens complaents de l’Ebola, els nadons abandonats i el yam, un ésser maligne com pocs n’hi ha.
I finalment, al novembre del 23 es publica La crònica diamant, que ens porta a Sierra Leone, a les mines de diamants, a les tenebres, a la bruixeria, a la por i, ves per on, també a la revelació definitiva dels misteris. Durant el festival 42 dedicat a la literatura fantàstica, es fa la llum i resulta que Stalker és un metge català, de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona, especialitzat en salut internacional, en malalties infeccioses, que coneix molt bé l’Àfrica perquè hi va cada any a treballar i s’ha amarat durant llargues temporades de la misèria però també de la grandesa d’una terra maltractada, devastada, oblidada però plena de vida, d’històries humanes, de narracions singulars i d’aventures que, sumades a la seva fascinació per autors com Stevenson, Salgari o Verne, acaben arrodonint el puzle d’aquest sorprenent Stalker.
Tot i haver-se transformat de la nit al dia d’un misteri insondable a un personatge conegut amb fotografia i tot, no li agrada aquest despullament públic i jo, que ja m’agrada això dels secrets compartits, el seguiré tractant de Stalker. Com a metge és un bon coneixedor d’aquesta realitat africana, la que toca de peus a terra. Ell es belluga al marge de les organitzacions i viatja a l’Àfrica a treballar, a fer de metge de batalla, amb totes les mancances i tots els entrebancs que això representa. A les tardes, es dedica a ‘fer vida de poble’, a parlar amb la gent, a escoltar les seves històries, els seus neguits, les seves esperances i a capturar l’essència de la terra que els acull. Al final escriure acaba sent una teràpia contra la desesperació, contra l’amargor de tot el que es podria fer i que no es fa. Ho fa a raig, sense mètode, sense cap planificació especial i els resultats, ja ho he dit, són esplèndids.
En aquelles distàncies curtes que defensava la colònia d’home Brummel, el doctor Stalker és un personatge brillant, àcid, irònic i planer, dels que diuen les coses pel seu nom, dels que no tenen por d’actuar seguint els dictats de l’ànima encara que això impliqui renunciar a prebendes materials o posar-se en contra gent que potser valdria més tenir al costat o, com a mínim, en un estat d’indiferència amorfa. És intel·ligent, no hi ha dubte i això es veu a la primera frase que pronuncia, però sobretot, és l’amo i senyor d’un esperit lliure i rebel que el porta a actuar a contracorrent, allunyant-se de manera volguda i conscient d’aquesta fama de lluïssor efímera que sembla guiar els passos de molts professionals contemporanis, de la medicina i de la literatura.
I si accepteu consells, aquí en teniu dos: el primer, us recomano de tot cor que busqueu els tres llibres de Stalker i que us deixeu amarar pel seu esperit lliure i ferotge. I el segon, no abaixeu la guàrdia, la sèrie Motorsoul encara s’ha de tancar i, a més, hi ha un llibre de temàtica sorprenent sobrevolant i disposat a esberlar l’espai sempre previsible de la literatura catalana amb una nova descàrrega d’originalitat i de potència sense control ni fre. Avisats quedeu!
Jordi Cervera ha publicat més de 50 llibres de poesia, assaig i narrativa, i ha guanyat diversos premis entre els quals destaca l’Edebé de literatura juvenil. Li agrada el Trinaranjus i llegir a l’ombra fresca d’una morera.
