Estem a les portes de la Setmana Santa i això suposa el tret de sortida de la campanya turística d’enguany. El sector és molt optimista i asegura que hi ha ganes de viatjar tenint en compte les reserves fetes a les agències de viatges i als buscadors d’internet de vols, hotels i apartaments.
Fa una setmana es va celebrar a Barcelona una nova edició del saló del turisme, el B-Travel, que en només tres dies van visitar 25.400 persones. Va ser en aquest saló en el que el sector va destacar que Catalunya batrà aquesta Setmana Santa el rècord de turistes i pernoctacions d’abans de la pandèmia superant els 950.000 visitants, un 25% més que l’any passat. La majoria seran escapades de tres dies arreu de Catalunya.
Considero que si es compleixen aquestes previsions, tindran una gran rellevància en un any d’elevada inflació en la que els preus, també del sector turístic, estan pels núvols. De mitjana els viatges durant l’època de Setmana Santa són un 22% més cars que l’any anterior.
Els allotjaments s’han encarit al voltant del 12% i la restauració prop d’un 8%. I se suposa que de cara a l’estiu encara pujaran més. Això pot fer que moltes persones que no volen renunciar a sortir durant les vacances optin per alternatives més econòmiques. Una d’elles és l’intercanvi de cases.
Tu et quedes a casa meva i jo vaig a casa teva. En això consisteix aquest model turístic que no para de créixer. De fet, la plataforma líder mundial del sector, HomeExchange, va tancar el 2022 amb més de 610.000 pernoctacions fetes a tot l’Estat. Això suposa un 71% més que l’any anterior i un 37% més que abans de la pandèmia, dades que demostren el seu gran èxit. A més, la ciutat de Barcelona encapçala el rànquing amb més de 75.000 pernoctacions.
La pandèmia va suposar un abans i un després en aquest tipus d’establiments. Un cop passat el pitjor, moltes persones necessitaven sortir del seu entorn habitual però eren reticents a anar a llocs massificats com els hotels i van descobrir la comoditat, la llibertat d’horaris i la seguretat d’estar sols com si fossin a la seva propia casa.
I a aquests avantatges se’ls hi afegeix l’estalvi econòmic, i és que l’allotjament és la despesa més elevada del pressupost d’un viatge o escapada. Així doncs, pagant una quota anual d’uns 150 euros, es pot viatjar de manera il·limitada durant un any a través de les plataformes d’intercanvi de cases. L’únic requisit és que han de coincidir les dates de l’estada amb les de l’altre propietari per fer-ho. Res més.
Personalment considero que aquesta és una forma responsable de viatjar, que utilitza recursos ja existents al territori i a més permet sortir dels circuits tradicionals i de les zones més massificades.
Dóna l’oportunitat de sentir-se integrat amb els habitants del lloc que es visita i es poden conèixer indrets diferents als de les rutes de les guies. Per mi, un altre punt a favor és que es tracta d’una xarxa col·laborativa amb el que això suposa d’ajuda mútua de manera voluntària i generosa posant a l’abast de qui ho vulgui un allotjament i fer el possible per a que se senti com a casa seva.
Tot i aquests avantatges, és comprensible que encara hi hagi reticències per part d’algunes persones cap a aquesta alternativa pel fet de pensar que hi ha algú a casa que no coneixes i que està fent ús de les teves coses. Com en molts altres àmbits de la vida, per mi la confiança és la clau de l’èxit d’aquesta manera de viatjar.
Però també hi ha d’altres models turístics que són molt assequibles com apuntar-se a la xarxa CouchSurfing, que consisteix a oferir i ser acollit en altres cases per dormir al sofà. I per als amants dels animals i dels viatges hi ha l'opció d'allotjar-se en una altra llar alhora que es cuida la mascota de la casa. Es fa a través de la web de Trustedhousesitters.
Tot plegat, doncs, un gran ventall per a tots els gustos i butxaques per a que la inflació no ens amargui les ganes de canviar d’aires i que fer una escapada no sigui un luxe que només puguin fer uns quants. Trieu el model turístic que trieu desitjo que gaudiu d’uns dies de desconnexió.