Durant aquests dies i fins a finals de maig Tarragona acull diverses fires i tallers sobre comerç just i economia social i solidària per promoure i donar a conèixer els serveis i els valors de models productius com ara el cooperativisme. Aquestes organitzacions estan molt arrelades al territori i gestionades democràticament pels seus socis.
Actualment a Catalunya hi ha més de 4.500 cooperatives de tot tipus i sorprèn que un 25% d’elles s’han creat en els últims set anys. Generen més de 140 mil llocs de treball i representen un 2% del teixit empresarial.
És un model que no para de créixer i en part ha estat gràcies als incentius de les administracions. Cal recordar que a l’any 2016 la Generalitat va impulsar els ateneus cooperatius per fomentar l’economia social i cooperativa, i ara hi ha catorze ateneus arreu del territori que promouen i acompanyen la creació de projectes i la generació de llocs de feina.
Però a banda de l’impuls de les subvencions públiques, l’increment de l’economia social i del cooperativisme en particular també s’explica pels avantatges que aporta a autònoms i petits empresaris, i és que un treballador autònom individual té unes despeses associades a la seva activitat que pot optimitzar si s’uneix amb altres formant una cooperativa.
De cooperatives n’hi ha de molts tipus i el ventall de sectors és amplíssim. Des de les agràries fins a les de treball passant per les d’habitatge i de consum. D’entre aquestes últimes destaca el gran creixement de les cooperatives agroalimentàries.
Llegint un informe de la Diputació de Barcelona he vist que en aquesta demarcació, en només deu anys s’han doblat aquest tipus d’iniciatives. Ara n’hi ha al voltant de 150 entre cooperatives, grups de productors i de consumidors. Un 25% dels municipis de la demarcació de Barcelona en tenen i sobretot es concentren al Barcelonès, el Maresme i Osona.
Jo crec que això és fruit de la creixent demanda ciutadana de canviar el model actual de consum alimentari apostant per un de més responsable i eficient amb productes sans i de proximitat. Tinc la sensació que cada cop som més conscients del que mengem i del que volem menjar.
Cada vegada som més les persones que volem saber qui ha produït el que posem a taula, en quines condicions laborals i l’impacte del que mengem en el medi ambient.
És necessari relocalitzar la producció, consumir aliments de proximitat i de temporada per contribuir a fer un model agroalimentari sostenible. Hem de parar-nos a pensar en la importància i les repercussions que té el plat que cada dia ens posem a la taula perquè determina el model de consum i el territori que ens envolta.
Opino que s’està produint un punt d’inflexió en la relació de la societat amb l’alimentació i de retruc amb el respecte cap al territori i la pagesia, i per això segurament hi ha aquest increment de les cooperatives agroalimentàries.
Afortunadament aquest model productiu està en el centre del debat polític. De fet, al Consell de Ministres de fa només dues setmanes es van aprovar l’estratègia espanyola d’economia social 2023-2027 i l’avantprojecte de la llei integral d’economia social, una de les grans prioritats de la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea que exercirà durant el segon semestre d’aquest any.
Pel que fa en concret a les cooperatives, són els models empresarials més nombrosos dintre de l’anomenada economia social i amb la nova legislació el que es vol és agilitzar l’exercici de la seva activitat perquè han demostrat ser creadores d’ocupació de qualitat i més resistents que altre tipus d’empreses en moments de crisi com ara la covid.
La nova llei també busca millorar l’eficàcia del seu funcionament intern adaptant-lo a les noves formes de comunicació i participació a través de les noves tecnologies. I una altra de les novetats destacades és la creació d’un comitè per desenvolupar els plans d’igualtat a les cooperatives i així comptar amb les mateixes condicions que l’empresa tradicional.
Tot plegat, doncs, per enfortir i estendre més pel territori aquestes empreses centrades en les persones i el benestar col·lectiu. Que així sigui.
