Com les onades de calor i els cops de tempesta, també l’hivern arriba enguany abans d’hora a l’hemisferi nord, especialment a Europa occidental. Mentre que alguns dels països de l’hemisferi sud com ara l’Argentina gaudeixen aquests dies de les dues setmanes blanques de les vacances de l’hivern austral, a cavall entre el juliol i l’agost, nosaltres gaudim de l’estiu preparant-nos per passar un rigorós hivern. No sabem encara si serà suau o extrem, meteorològicament parlant. Sí que sabem, en canvi, que alguns països patiran escassedat d’energia perquè davant les sancions europees imposades a Rússia per la guerra d’Ucraïna es va tancant l’aixeta del gas rus. Una escassedat que provocarà una reducció de l’oferta i, en conseqüència, un increment encara més notable del preu de gas.
D’entrada, la Unió Europea (UE) ha tancat files per mutualitzar entre els socis una reducció del consum general del 15%, que en el cas d’Espanya és del 7%. L’objectiu és anar reduint la demanda per evitar un eventual tall del subministrament de gas o d’electricitat, tant a empreses com a particulars. No obstant això, els experts consideren difícil que ens arribem a quedar sense gas, ara bé, ningú no dubta que el preu pot assolir uns nivells que no tot-hom podrà pagar.
A banda de les decisions comunitàries, cada país ha pres les seves per evitar la penúria, i des de fa mesos hi ha moviments a tot arreu.
A França, aproximadament el 70% de la generació elèctrica arriba de les centrals nuclears en funcionament. Una energia que juntament amb el gas es beneficiarà de la consideració d’energia verda, adoptada pel Parlament Europeu a proposta de la Comissió. És per aquest motiu que la nova estratègia implica mantenir en servei tots els reactors nuclears que funcionen actualment, per perllongar la seva vida útil més enllà dels cinquanta anys, i per desenvolupar la construcció de noves unitats d’última generació.
Una estratègia que es complementa amb el llançament d’una operació per renacionalitzar Électricité de France (EDF), i prendre el total del capital d’una empresa de la qual l’Estat francès és l’accionista majoritari.
La maniobra, més enllà del canvi d’estratègia per garantir les inversions anunciades i el control de l’operador nuclear més important d’Europa, resulta clarament simbòlica, i reobre el debat sobre les privatitzacions d’empreses públiques de sectors estratègics que es van realitzar a finals del segle passat. Encara que els casos no són comparables, s’imaginen per un moment renacionalitzar Endesa?
Durant els mesos més complicats de la pandèmia, vam veure que pràcticament totes les mascaretes es fabricaven a la Xina. Un cop iniciada la recuperació, els problemes de transport han provocat la manca de diverses matèries primeres i components electrònics, que demoren la fabricació de tota mena de productes, desencadenant un augment del seu preu. Són els forats negres de la globalització que obliguen a repensar la necessitat de tornar a controlar alguns dels sectors estratègics per part dels estats. Ara és la guerra a Ucraïna la que està tornant a posar a prova la capacitat de resistència d’una Europa que es prepara per a un hivern amb menys gas i amb una energia més cara.
La situació a Alemanya
Les campanyes de sensibilització de la població per racionalitzar el consum d’energia s’han accelerat a països com Alemanya, un dels més dependents del gas rus. Una dutxa més curta i més freda, reduir l’ús de l’aire condicionat i la calefacció, proposen entre altres mesures conegudes.
La situació obliga que tots donem un cop de mà amb mesura i sense alarmisme. Pensem per un moment com eren els hiverns a les cases dels nostres pares i mares, avis i àvies? Potser tornen les espelmes, les calderes de carbó per escalfar l’aigua dels radiadors, les llars de foc de llenya, les estufes de gas butà i, si us plau, que no falti una tauleta rodona amb un braser.
