En un moment en què la crisi de confiança s’ha instal·lat en el si de la vida política, econòmica i social, cal vindicar aquest valor com un dels millors catalitzadors per a la vida de les organitzacions. Ara fa un parell de setmanes, el Col·legi de Periodistes de Catalunya va renovar la seva Junta de Govern. L’organització vetlla pels periodistes i per la defensa de l’ofici tot garantint el dret democràtic a la informació de la ciutadania. Dels 27 membres de la nova Junta de Govern, deu repeteixen, mentre que disset s’han incorporat de nou a la candidatura Som Periodisme, encapçalada per Joan Maria Morros. Una confiança renovada on cal destacar que més de la meitat dels membres són dones, i que s’ha sabut combinar l’expertesa de l’equip anterior amb la il·lusió que aporten les noves incorporacions. Personalment, i després de deu anys al capdavant d’aquesta institució, sis com a degana i quatre com a vicedegana, agraeixo a totes i tots els professionals que agafen el relleu. Per les hores de dedicació i les ganes de voler defensar l’ofici. El més bonic del món. I fer-ho de manera altruista, gratia et amore.
Caldrà, això sí, continuar insuflant confiança entre un col·lectiu força precaritzat i desmotivat. Generar-la no és fàcil. Exigeix lluita per la competència, la pràctica de la transparència, la coherència entre els valors de l’organització i les seves rutines internes i externes. I sobretot, la qualitat del seu paper representatiu i els seus serveis. Un camí que passa per continuar animant als i les periodistes a col·legiar-se per a defensar-nos com a col·lectiu. Especialment atraient a les noves generacions, els més joves, que cada cop són més orfes de referents a causa de la precarització i les noves rutines de treball. I seguir fent-ho de la mà d’organitzacions internacionals amb què ja estem associats per a defensar l’ofici i facilitar la pràctica del periodisme arreu del món sense haver-nos de jugar la vida. Oferint les acreditacions i col·laborant amb els sindicats i associacions de periodistes per ajudar a tots els professionals de la informació i la comunicació. Defensant els mitjans, especialment els públics, com a garantia d’una qualitat democràtica sense fissures. Lluitant contra la desinformació i les fake news acollint les plataformes de verificació i reforçant programes com «la premsa a les escoles» per facilitar eines als més joves, però també als més grans, a discernir entre la veritat i la mentida interessada. Sempre hi ha hagut aquesta vocació social que els periodistes portem a l’ADN i que passa per ajudar a fomentar una societat crítica, perquè siguem ciutadans lliures i no pas súbdits de res ni de ningú.
Per aconseguir-ho, res millor que utilitzar les eines de les quals disposa el col·lectiu i que ens doten de garanties autoreguladores com el Codi Deontològic. Una Bíblia per als i les periodistes, renovada i actualitzada el 2016, que aixopluga les bones pràctiques professionals. Alhora que garanteix un treball periodístic cuinat a l’empara d’uns preceptes ètics. Renovar la confiança, però, també passa per explicar a la societat no només el que passa, sinó fer-los còmplices de la nostra feina, de les dificultats amb què sovint ens trobem, dels bastons a les rodes amb què topem, i que han de servir per recuperar la credibilitat perduda. Significa que cal persistir en la defensa dels periodistes davant qualsevol ingerència, coacció i agressió, i per això cal un Col·legi de Periodistes fort.
Les crisis de confiança mai són una casualitat, ni tampoc són fruit de l’atzar. Hi ha raons que expliquen aquesta desfeta de credibilitat, però això comporta una crisi d’autoestima, no només en l’àmbit professional, sinó també de les organitzacions i de col·lectiu i societat. És una dita força acceptada que la confiança mai no és un regal; és una conquesta. I com a tal es guanya a pols amb l’esforç. Les organitzacions, com «La Casa dels Periodistes», ja saben que la confiança genera autoestima, potencia el sentit de pertinença que tant necessitem com a col·lectiu, i que sempre és un orgull formar part d’una institució que fa bé les coses, que es reivindica, i que creix fins a aconseguir ser un referent. Aquesta confiança col·lectiva és la que necessitem mantenir com a periodistes. Sort i encerts amb aquestes confiances renovades.
