El 16 de juny ens va deixar l’Artur Aldomà Puig, comunicador entusiasta de simpatia imparable en el pla personal, i artista polifacètic, autor de les nombroses i refinades escultures públiques en bronze que embelleixen ciutats com Reus o Sant Boi, d’adorables dibuixos al pastel amb molts col·leccionistes, i d’una llarga llista de còmics que va il·lustrar mentre vivia a Bèlgica i França, on tenia clubs de fans.
«Als EUA, va estar a punt de fitxar per Walt Disney, però va preferir tornar a Catalunya» , explica Montse Iscla, amb la qual l’Artur va compartir mitja vida personal i artística al mas Aldomà de Reus, on van créixer el Gerard i la Gina, i on els encantava viure en una espècie d’Arcàdia a tots quatre, fent reproduir els animals, les plantes, els dibuixos i les escultures. L’Artur sempre es va declarar adorador i defensor de la vida, la natura, les coses boniques, l’espontaneïtat -era capaç d’aturar una persona per les Rambles de Barcelona i posar-se a dibuixar-la- i va ser soci de Greenpeace des de la seva fundació.
Des de la seva tornada a Reus, al 1987 -després d’haver viscut a França, a Bèlgica i a Barcelona- es va centrar en l’escultura en bronze, seguint les tècniques clàssiques de la fosa a la cera, i va realitzar obra a tota la zona com les Plegadores d’avellanes a Riudoms o les Tres Gràcies, Homenatge a la Sardana a Salou, i també a Reus ciutat, on es poden admirar nombroses escultures simbolistes com el fantàstic conjunt de la plaça de les Bugaderes, el Gaudí nen amb les esferes rotatòries, els busts a la galerista Pepita Giner i al pintor Ferré Revascall, els relleus de la pastoreta a sota el porxo de Misericòrdia, les quatre dones bíbliques a l’interior del santuari, els homenatges a la mare Moles i a les monges de la Consolació, el retrat en pintura de Ceferí Olivé a l’Ajuntament, l’homenatge als atletes al Reus Ploms, el David del parc de Sant Jordi, (retrat del seu fill mort d’accident de moto als 19 anys, amb un ocell), i l’última obra, la placa del carrer de les Galanes a la primera diligència de l’estat espanyol.
Tanmateix se li van quedar a l’estudi dos projectes que havia realitzat amb molta cura: el monument al psiquiatra Dr. Tosquelles, que havia d’anar a la plaça de les antigues bodegues Salvat, i Gaudí dret, amb la bata de treball, la seva darrera feina, que segons explica la Montse: «L’Artur la va signar i està acabada. Ara està a l’estudi d’Andorra en la fase de realització de la plataforma de presentació, que té unes fulles pel terra, sota un vidre on es reflectiran unes roques que representen els dragons guardians de Gaudí».
Amb l’obra de l’Artur Aldomà Puig es dóna la paradoxa que des que va endinsar en el món de l’escultura ja no li donava cap importància a tot el bagatge anterior com a dibuixant de còmics, sempre en francès, sense traduccions al castellà ni al català, i signant “Puig”. Malgrat que tota la vida se li van demanar reimpressions i noves edicions dels seus àlbums, i mai no va deixar de rebre cartes i emails dels seus clubs de fans. En canvi avui en dia, quan se’l busca per internet, és aquest passat com a il·lustrador el que té més consideració internacional.
Des que es va retirar de la vida pública al 2020, arran de la malaltia degenerativa que l’ha vençut, enyorarem molt l’Artur, i molt especialment ho faran a Barcelona, des del Cercle Artístic de Sant Lluc, la seva segona casa, on anava periòdicament a exercitar-se disciplinàriament en el dibuix ràpid, amb models que canvien de posició cada pocs minuts. Mai no va perdre la disciplina de l’esportista, des que de jovenet anava a entrenar als Ploms, on «ens calentàvem aigua amb uns fogonets per poder-nos rentar a l’hivern després dels entrenaments» com li agradava recordar. Els seus records de joventut a Reus i les seves vivències, que explicava en «format aventura» el van acompanyar tota la vida, com ens han acompanyat també a nosaltres a través seu.
Descansi en pau.
