Estic preocupat. Preocupat i decebut. Pensava que no tornaríem a caure en el mateix error i som a punt de fer-ho de nou. El parany era fàcil i immediat. Aquest cop ve disfressat de cruïlla d’infraestructures i amb l’ambigüitat de parlar de territori quan no es vol justificar perquè no es posen les estacions al servei de les persones, és a dir, al centre de les ciutats com fan a tot arreu. Sembla mentida que el 2022 encara ens creiem que la intermodalitat tren – avió (o tren rodalies – tren alta velocitat) afavoreix al territori del Camp de Tarragona.
Tan sols afavoreix a la gran conurbació de Barcelona. Quan el Prat estigui saturat, quan els habitants de Gavà impedeixin els vols sobre els seus terrats, quan La Ricarda esdevingui el millor parc natural d’Europa, no patiu que aleshores els vols els desviaran a Reus i a Girona. Gràcies a un tren d’altres prestacions el turista anglès, suec o belga, podrà arribar en un no res a la capital del Principat. Quaranta minuts igual que a Londres, París, o Nova York.
A Girona ja es van espavilar fa uns anys a disposar d’una estació al bell mig de la ciutat, no importava si calia soterrar-la ni el cost. La qüestió era i és estar propers al centre de decisions i de negocis del País.
Aquí ens tornaran a posar una segona estació al mig del no-res, això sí, aquest cop a una cruïlla de comunicacions que li donarà una accessibilitat total. Com? A peu? Ni pensar-ho. En bicicleta? Caldrà estar ben entrenat i amb una bona assegurança. Totes les previsions d’accés són en vehicle privat, quin remei! Gastarem més temps i diners en arribar i aparcar que en arribar després a la nostra destinació. Sumin i ho veuran. El temps és moltes vegades una dimensió desconeguda, però les distàncies ja comencen a mesurar-les més en el temps de desplaçament que en quilòmetres reals.
Com es pensa implementar un transport públic que des de tots els nuclis del territori arribi a la nova estació? Serà com el que (no) existeix a l’estació del Camp de Tarragona? Això del territori està molt bé, però quan la part més important de la població del Camp de Tarragona viu entre la capital i Reus, la desproporció dels altres nuclis respecte d’aquestes dues poblacions fa que, a efectes d’eficiència calgui pensar més en els focus que en el conjunt. No dic que s’hagi d’oblidar el territori, ni de bon tros, per donar connectivitat a poblacions mitjanes i petites hi ha altres sistemes de transport més efectius.
Situar una estació de ferrocarril al mig de territori per una simple qüestió de centralitat geogràfica obliga a tots a desplaçar-se oblidant que el guany de les altes prestacions es perdrà en els desplaçaments i aparcaments previs. No és més fàcil projectar les estacions on hi ha la població que a l’inrevés? No és més fàcil i efectiu fer una nova estació a Reus, Bellissens, com ja està programada, i una altra a Tarragona, Horta Gran, com està prevista, que recollís la major part dels usuaris? Més de cent mil persones podrien arribar a peu, és a dir caminant i fent salut, a les esmentades estacions. Quantes ho podran fer a la nova intermodal?
No és més fàcil projectar les estacions on hi ha la població que a l’inrevés? No és més fàcil i efectiu fer una estació a Reus (Bellissens) com està programada, i una altra a TGN (Horta Gran), que recollís la major part dels usuaris?Estem equivocant els objectius i les prioritats. No es tracta de situar una estació que serveixi per a connectar l’aeroport de Reus amb Barcelona (que és l’únic objectiu assolit) es tracta que aquests 700.000 usuaris potencials del nostre territori ho tinguin fàcil.
Hem d’aconseguir una solució que posi com a prioritat el servei als viatgers del Tarragonès i del Baix Camp. Als viatgers de l’aeroport els hi serà igual anar en bus o en taxi a la intermodal proposada que a Bellissens o a l’Horta Gran. No cal que ens donin la solució més econòmica i que a sobre ens la presentin com un guany pel territori. El territori són les persones que hi viuen en ell.
Segueixo pensant que una línia Reus – Tarragona, passant per Vila-seca, i continuant després per un tram de via nova al costat del riu Francolí d’uns sis quilòmetres, enllaçaria directament amb l’estació del Camp de Tarragona podent continuar, com ho fan des de Lleida o des de Girona, fins a Barcelona, destí prioritari de les nostres activitats. Possiblement sigui una mica més car que la intermodal, però també segur que és molt més efectiva i eficient.
Només ens quedarà crear-nos el nostre propi metavers on podrem situar l’estació d’alta velocitat al costat de casa, a la que arribarem per una avinguda de plataners com aquells que un dia van desaparèixer. En aquesta realitat virtual tot fora possible. Llàstima que no disposem de la vareta màgica per fer-la realitat i llàstima que els que la tenen s’entestin en prioritzar objectius aliens al territori. Es pot aconseguir tot amb una mica més d’inversió, que ja ens toca. Cal recordar que sense persones no existeix el territori. Qui voldrà un metavers solitari per molt accessible en cotxe que sigui? No hem après res de l’estació (al mig) del Camp de Tarragona?
