Falta de matèries primeres per mantenir la producció; crisi energètica amb els preus de la llum, gas, benzina i gasoil pels núvols; s’ha quintuplicat el cost del de transport de mercaderies i la logística internacional; aturada d’una part dels transportistes provocant el desabastiment d’alguns productes; el conflicte entre Rússia i Ucraïna amb les seves conseqüències econòmiques… Tot plegat és letal per les nostres indústries. Què més ha de passar per a que les administracions ajudin a salvar el teixit industrial? Són conscients de la importància a tots nivells de tenir un sector industrial potent? És inadmissible que el clam del sector, ja des de fa mesos, no s’escolti. L’aposta per la reindustrialització és necessària i urgent. No hi ha més opció si volem salvar la nostre economia.
El sector industrial les està passant molt magres i la supervivència de moltes indústries està en greu perill. Patronals com PIMEC, Foment del Treball i institucions com la Cambra de Comerç de Barcelona fan un crit desesperat al govern a posar-hi solució. El cúmul de circumstàncies enumerades abans ja han provocat l’aturada de línies de producció en sectors com el metal·lúrgic, l’alimentari, l’automoció o el tèxtil. Algunes dades ens poden ajudar a veure la magnitud de la tragèdia. Una enquesta de la patronal de les petites i mitjanes empreses, PIMEC, conclou que el 16% dels seus associats afirma que haurà de tancar per l’elevat preu de l’energia. Això farà perdre 320.000 llocs de treball. És un drama.. Com si aquest país es pogués permetre allargar encara més el llistat d’aturats.
Catalunya tenia una gran tradició industrial que ha anat perdent pes i força amb els anys a favor del sector serveis. Ara el PIB industrial català representa el 19,5% del total quan a l’any 2000 era del 27%. Durant aquest temps, l’ocupació a la indústria ha reculat fins a 11 punts i se situa en el 18% del total mentre que s’ha passat de tenir 55.000 empreses industrials a 36.000.
La pèrdua de pes industrial es deu a molts factors: la deslocalització de moltes empreses que s’han emportat la producció a altres països amb mà d’obra i els costos més barats; la competència tecnològica d’altres països més avançats que ens perjudica; l’estancament de la inversió; el tamany petit i mitjà de la immensa majoria de les nostres empreses; nombrosos impostos, etc… Cal frenar i, si estem a temps, aturar aquesta caiguda perquè també arrossega pèrdues en altres sectors. La contribució de la indústria al PIB és molt elevada i és que moltíssimes empreses d’altres branques li presten servei. És a dir, si la indústria tanca les altres que depenen d’ella també desapareixen. És el sector amb major efecte arrossegament sobre la resta a més de generar llocs de treball de qualitat, més estables i amb millors sous que en altres sectors de l’economia. També és estratègic per la cohesió social i territorial.
Què esperem, doncs, per ajudar-lo? Ens cal un pla ambiciós que generi més inversió a les empreses incentivant la compra de tecnologia; fomentant fusions entre pimes per fer-les més robustes; facilitant les transmissions familiars de les companyies i evitar-ne així la seva desaparició; elaborant una política energètica destinada a la indústria per aconseguir que funcioni amb energies renovables o aplicant una fiscalitat específica per les empreses que ara tenen, al meu parer, un sistema impositiu abusiu.
A més la indústria està en plena transformació cap a la sostenibilitat i la digitalització, dos aspectes clau de la nova competitivitat de les empreses. Cal acompanyar-la en aquest canvi.
Ha de ser una prioritat tornar a enfortir el sector industrial que moltes vegades ha quedat arraconat i oblidat per la mateixa administració. El govern s’ha de comprometre a dotar dels recursos necessaris al Pacte Nacional per a la Indústria que fins ara ha estat més teòric que pràctic.
El sector industrial és la columna vertebral de la nostra economia. Si ell cau, caiem tots. Tingue’m-ho clar.
Periodista
Llicenciada en Periodisme i Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Maite Curto treballa a Catalunya Ràdio des del 1994.