Sou uns valents i valentes! Sí, tots els que gaudiu i patiu conduint un vehicle elèctric o un híbrid endollable us mereixeu un gran aplaudiment. Heu tornat a donar un gran exemple de ciutadania i amb el preu del subministrament pels núvols, heu seguit fil per randa un dels missatges que més repeteixen, tant els governs com els experts, que lluiten contra el canvi climàtic: «la mobilitat serà elèctrica, o no serà». A casa també hem estat valents i davant les restriccions de circulació a les ciutats i territoris que freqüentem, hem abandonat el nostre estimat dièsel que ens havia acompanyat durant una dècada, per abraçar-nos a un híbrid endollable.
Abans de la compra, vam descartar un elèctric pur, perquè amb l’excepció de models que excedeixen el pressupost d’una família normal, l’autonomia de les seves bateries en circulació real, no ens permetria fer un viatge fins a França, sense perdre molt de temps en les recàrregues. Amb els híbrids endollables, succeeix exactament el mateix, tot i què gràcies al seu motor tradicional sempre podreu circular sense tracció elèctrica, això sí pagant la gasolina sense plomb al preu que, com la llum, també toca els núvols.
No vull dedicar aquestes línies a lloar les seves excel·lències sinó a relatar com és la vida real amb un vehicle endollable per si heu fet o penseu fer el canvi, més enllà de les proves de les publicacions especialitzades i de les precises explicacions dels comercials dels concessionaris.
A on es carrega i a quin preu?
El millor és instal·lar un punt de recàrrega a la teva plaça d’aparcament, ara això és feina rai, tret que tingueu una casa unifamiliar. Han passat tres mesos i encara esperem la trucada de l’empresa que suposadament té un acord amb la marca del cotxe per fer aquesta feina. També hem contactat amb el nostre subministrador d’electricitat, que t’obliga a acceptar un pressupost per avançat (que no és precisament econòmic) i per telèfon, sense enviar-te prèviament un tècnic al teu domicili per verificar si la instal·lació és viable.
I als punts públics de recàrrega? Sí, és clar que són una solució, el cas és que tant a Lió com a Tarragona ciutat són de pagament, i les tarifes són diverses. Al final pots acabar gastant per un ple de bateries fins a dotze euros, el mateix o més del que costa la gasolina que necessites per arribar a Barcelona.
Curiosament, la pràctica totalitat dels municipis limítrofes amb Tarragona han fet una aposta molt més clara i decidida que la capital per fomentar l’ús dels vehicles elèctrics i híbrids endollables. Per exemple, a Constantí, La Canonja, La Pobla de Mafumet, Salou o Reus, per citar alguns exemples, els punts de recàrrega instal·lats a la via pública són totalment gratuïts.
A França, existeixen tarifes planes que redueixen significativament el preu de l’ús, i la disponibilitat de punts de recàrrega gratuïts tant dels ajuntaments com d’oportunitat als establiments comercials i les autopistes és molt més àmplia.
Schuko, Mennekes, Combo
Aquests no són tres noms de l’antiga llista dels reis visigots sinó tres dels tipus de cable més comuns per connectar el nostre vehicle. Veureu que una gran majoria dels punts de recàrrega no tenen un cable adient incorporat, i normalment el subministrat amb el cotxe no us servirà. Així doncs, haureu de comprar-ne un segon cable en opció per garantir la connexió al carrer.
Tot això sense oblidar que es necessiten tantes aplicacions al mòbil, com models de punts de recàrrega o sistemes de diferents operadors existeixen. Un mínim de sis aplicacions, només per les recàrregues públiques existents a Catalunya.
I les subvencions? Doncs sí, les subvencions existeixen, fins 8.000 euros per un nou cotxe elèctric. El problema és que el Govern d’Espanya va deixar la gestió a les Comunitats Autònomes i l’aplicació varia per territoris, un tràmit que heu de tancar els particulars que prou feina tindreu per trametre la paperassa que es demana.
Si veieu algú amb un cable gegant intentant carregar el seu cotxe al carrer, feu-li un aplaudiment, és un dels pioners de la (im)mobilitat elèctrica.
Periodista
Fuentes va ser la primera veu de la primera emissió de Ser Tarragona. Des de fa una dècada és redactor del servei en castellà del canal europeu de televisió Euronews amb seu a Lió (França).
