El festival d’Eurovisió d’enguany tindrà lloc al Malmö Arena, de Suècia. Serà els dies 7, 9 i 11 de maig de 2024, després de la victòria del país en l’edició anterior. En motiu de l’acte –del que passo olímpicament, ja fa molts anys– no em puc estar de fer una crítica punyent. No tan sols a nivell espanyol. També de la comunitat internacional.
D’una banda, amenaçat amb l’exclusió, Israel ha accedit finalment a canviar la controvertida participació de la seva cançó. La Unió Europea de Radiodifusió (UER) havia insinuat que podía rebutjar la candidata jueva: la cantant russa-israeliana Eden Golan, pel caràcter polític de la seva cançó October rain.
En concret, feia referència a les víctimes de l’atac de Hamàs, del proppassat 7 d’octubre. Amb textos literals com «No queda aire que respirar / No hi ha lloc per a mi / Cadascun d’ells era bona canalla». La cançó es referia alhora a «les flors» (element que sovint es fa servir com a codi militar, per referir-se a les víctimes de la guerra).
L’emissora KAN havia perjurat, en un primer moment, que es retiraria del concurs si els organitzadors els hi censuraven l’entrada. Isaac Herzog, president del país, exigia que la veu nacional tingués el màxim ressò des de l’escenari del concurs.
Després, va matisar que calia esmenar/ajustar-ne la lletra. La qual cosa va propiciar el canvi de la versió original. Isaac Herzog insistia en fer prevaldre l’orgull i el símbol de la bandera estatal des de tots els fòrums. Més encara, al bell mig d’un entorn bèl·ic i clarament genocida per la seva part.
Incloure finalment l’estat d’Israel ha generat una polèmica immensa. Al gener, més de mil artistes suecs van adreçar una carta a la UER per demanar el boicot. Es defineixen com a organització apolítica, malgrat haver prohibit competir a Rússia –el 2022– per la invasió d’Ucraïna. 13 anys abans, ja van provocar la retirada de Geòrgia: el motiu va venir donat en negar-se el país a retirar la proposta We Don’t Wanna Put In. És clar, per una òbvia al·lusió al president rus.
En un marc més ampli, parlaré del paper vergonyant de l’executiu espanyol. Declarar, per part del seu president, que forçarà el reconeixement oficial de l’estat palestí quan soterradament li ven armes a Israel no té nom. Ací, afegint més llenya al foc, parlaré de Zorra, la cançó del país de la pell de brau per Malmö, representada per la banda Nebulossa. El grup diu que vol redefinir el concepte de «zorra», atorgant-li un nou significat..., dins del context feminista actual. Quin desgavell més fastigós!
En el diccionari de la RAE, una de les accepcions del mot del títol passa per meuca, puta, prostituta, ramera, fúrcia, meretriu, etcètera. Queda clar que el tema eurovisiu vol plantar cara a aquest masclisme en forma de censura social. A favor de qui?
Per tot plegat, de bona gana els engegaria tots a pastar fang: uns i altres. Àdhuc, en terminologia del tot grollera, «a cagar a la via». No em representen gens ni mica.