La intensitat de la pluja del setembre passat, per Santa Tecla, va provocar importants desperfectes a la ciutat de Tarragona, però també a les zones agrícoles de la comarca del Tarragonès, ja sigui per la pèrdua de les collites o pel desbordament de rieres i barrancs. Les finques adjacents a les rases van quedar malmeses, amb els marges ensorrats i amuntegaments de pedres i restes vegetals escampats arreu. De fet, l’impacte de l’aigua, al caure amb força i en poc temps, també va fer que les infraestructures n’acumulessin una gran quantitat, que va acabar desguassant fora de les cunetes i va inundar de pedres i runa tots els camps que hi ha a la vora.
Qui acaba pagant els efectes d’uns càlculs d’evacuació de les aigües pluvials mal fets és la pagesia, que ha hagut de refer les seves finques, sense que les administracions interpel·lades reconeguin la responsabilitat en la validació de l’obra feta ni tinguin la valentia de donar una resposta. En qualsevol cas, s’amaguen, com fan sovint, darrere el taulell de la burocràcia.
Qui acaba pagant els efectes d’uns càlculs d’evacuació de les aigües pluvials mal fets és la pagesia
Aquests episodis de pluja intensa no són estranys a la Mediterrània, i sabem que cada cop seran més freqüents i pertorbadors; per tant, les administracions públiques han de preveure aquestes situacions cada vegada menys excepcionals.
En la construcció de qualsevol infraestructura, ja siguin carreteres, autovies, polígons, urbanitzacions, etcètera, no es té prou en compte aquest element meteorològic, molt determinant, i l’impacte que es genera en la comarca, que és en bona mesura periurbana, ens mostra un grau de descurança preocupant.
Tot i que per llei és necessari l’estudi sobre l’impacte agrari en qualsevol projecte urbanístic, no sempre es fa
Tot i que per llei és necessari l’estudi sobre l’impacte agrari en qualsevol projecte urbanístic arreu de Catalunya, no sempre es fa i s’han d’acabar presentant al·legacions.
Al nostre territori aquests estudis son especialment imprescindibles, ja que la no convivència d’usos acaba perjudicant sempre la pagesia, que és expulsada per altres interessos econòmics, endògens o forans, i que sovint troben l’empara dels governants. Tots aquests han après el discurs de la sostenibilitat per vestir els seus projectes, però en cada actuació expulsen una part dels administrats: la pagesia.
«Tal es la locura de los pobres mortales, que frecuentemente desprecian los bienes que pueden gozar, y suspiran en pos de los inalcanzables».
