Cada estiu esdevé una oportunitat per recuperar el temps perdut i llegir alguns dels llibres que han quedat pendents en un prestatge durant el curs. Com si es tractés d’un Club de lectura les darreres setmanes han girat al voltant de lectures contextualitzades en la Guerra Civil espanyola.
Probablement la idea d’una guerra amb la qualificació de romàntica esdevingui un oxímoron. Alguns historiadors i experts proposen aquesta qualificació per a la Guerra civil espanyola com a conseqüència de dues ideologies diametralment oposades, enfrontant pares i fills, germans i germanes, joves enfrontats amb el fervor d’unes idees que es creuen justes i alliberadores, una causa que per primera vegada comptava amb imatges gràfiques... Tanmateix la idea de romàntica, el qualificatiu de generositat, el concepte d’ideals o la definició de darrera no troben el seu encaix al costat de la paraula guerra.
La primera lectura ha estat 14 d’abril de Paco Cerdà. Una crònica del dia 14 d’abril de 1931 en que es va proclamar la II República. L’abdicació i marxa del país d’Alfonso XIII, la ressaca de les eleccions municipals... una història escrita per protagonistes anònims – però reals- que van viure en primera persona un moment que marcaria la història espanyola. Aquest caràcter de relat personal ens situa davant les seves il·lusions, les diferents expectatives, el dramatisme de la situació. Cerdà presenta una única realitat des de perspectives molt diferents amb detall i profunditat. Va estar premiat amb el II Premi de No Ficció de l’Editorial Libres del Asteroide.
La literatura i el periodisme literari ens ofereixen claus i referències que ajuden a interpretar la història
Santander, 1936 d’Álvaro Pombo és la segona proposta. En aquest cas una novel·la –en contrast amb el periodisme literari de la primera–. La història d’una família descrita des de la relació d’un pare i el seu fill. Per una banda, un pare partidari d’Azaña, agnòstic, liberal, fracassat en el seu matrimoni ; i per l’altre, un fill que animat pels seus amics s’afilia a la Falange. Pombo explica que malgrat tractar-se d’una novel·la recull -gràcies a la documentació- fets i persones reals. La descripció dels fets dramàtics d’aquell any en Santander, els sentiments, la presa de decisions, l’heroisme... i –com a resultat– la conclusió, des del sentit comú i la bonhomia, de la incomprensió i de l’odi al que s’hauria d’arribar.
La columna d’Adrien Bosc, publicada per Columna és la tercera obra. Un relat de la participació de Simone Weil com a membre de la Columna Durruti, durant la Guerra Civil espanyola en agost de 1936. Quaranta-cinc dies, un accident... i un desig inesgotable de justícia. L’autor precisa que no es sols una novel·la sinó el resultat de diferents fonts bibliogràfiques, un diari, un passaport i algunes fotografies de Simone amb uniforme que il·lustren la portada del llibre. La biografia i el pensament de la filòsofa queden recollits junt al relat d’aquesta brigada.
La literatura i el periodisme literari –evitant qualsevol confrontació– ens ofereixen obres com les proposades, claus i referències que ajuden a interpretar la història i a entendre el nostre món.