Hi ha comunitats a Llatinoamèrica, a països com Hondures o El Salvador, o a les regions andines de Veneçuela, on és tradició ‘robar’ el Nen Jesús. No es tracta de cap bretolada sinó d’un costum ben arrelat i amb una alta càrrega espiritual i comunitària.
L’origen d’aquest ‘rapte’ no està del tot clar. En alguns indrets s’associa al fet que el Nen Jesús, com qualsevol infant, tard o d’hora va fer les primeres passes i, per tant, se’l fa marxar ‘caminant’. En altres llocs prové de costums de l’època colonial. I en tots els casos, el robatori serveix d’excusa per reunir els habitants del poble i celebrar, pregar i gaudir del Nadal.
A casa meva també hi ha un lladre de figures del Nen Jesús. El meu fill, de poc més d’un any i mig, sovint l’agafa del pessebre perquè, com que el veu embolcallat, considera que necessita un canvi de bolquers... I de pas aprofita per pentinar-lo i posar-li crema.
Desconec si el robatori del Nen Jesús del pessebre de Campclar es deu a cap d’aquestes possibilitats. Perquè, si aquest fos el cas, estaria molt a favor del robatori... Sempre, és clar, que la figura torni a lloc. Així que vull pensar que un bebè despistat, o un veí fervorós, s’ha endut la figura a passejar. El contrari voldria dir que algú ha anat a ofendre, o ha volgut fer vandalisme, o l’ha pispat per vendre’l... I això, la veritat, tindria molta menys gràcia.