Aquests dies ha plogut. D’alguna cosa deu servir, tot i que no soluciona la sequera, està clar. El que sembla curiós és com és de selectiu el nostre cel. Mentre a Reus o a Tarragona, aquest cap de setmana, hi queien pluges força agraïdes, el Priorat s’ho mirava des de la distància, expectant, a l’espera que els pluviòmetres s’omplissin una mica. Sense èxit. En aquesta comarca de pagesia i amb conreus que necessiten un cel a favor, els agricultors estan indignats. No és culpa de ningú, però sí que hi ha una part de mala fortuna. De fet, just divendres, Falset aprovava un decret de mesures de sequera. La cosa és preocupant i la situació dels pous, insostenible. No poden omplir piscines si no és la municipal (considerada refugi climàtic), i ni tan sols regar jardins. Ja hi tornem a ser.
Es parla de sequera, però d’una manera genèrica. S’aprofundeix massa poc en el que pot passar amb els nostres conreus. Si el clima no ajuda, no podem culpar ningú. Però tot plegat és un cúmul de despropòsits i, no ens enganyem, la classe política no té en compte el sector primari. Tampoc les distribuïdores. Al final haurem de lamentar pèrdues de milers d’hectàrees que acabaran ermes, es convertiran en bosc i derivaran en un risc encara més alt d’incendi forestal. Tant de bo m’equivoqui, però no estic gaire optimista.