Estava immers en la lectura del llibre La Pensilvània, l’or negre dels Vilella, de Josep Cruset, la presentació del qual vaig comentar l’altre dia, i de sobte he aparegut pels carrers de Reus enmig de la festa modernista. Tots els carrers del centre de la ciutat anaven plens de gent vestida d’època. «Encara em trobaré Joan Vilella Llauradó, el protagonista del llibre del Cruset», he pensat. Amb qui sí que m’he topat és amb l’amic Jaume Garcia, director del digital Tots 21, el qual anava vestit d’editor de diaris. Una parella de Terrassa m’explica que en aquella època els homes no portaven calçotets. Les camises eren molt llargues i permetien lligar-les per l’entrecuix com si fos un bolquer.
He viscut com un viatge en el temps que m’ha fet entendre quin és el secret dels èxits de Reus
El cap de setmana, Reus era ple de gom a gom. A mitjan segle XIX, els dies de mercat, «arribaven a Reus uns 8.000 forasters que omplien les 80 fondes, posades i hostals», relata el referit llibre. Reus continua inventant arguments per atreure visitants. Reus continua tenint grans emprenedors, homes i dones com Joan Vilella que va crear una refineria de petroli a Reus l’any 1879, «una indústria desconeguda aleshores a Espanya, basada en una matèria primera inexistent al país i portada amb vaixells des dels Estats Units, ubicada en una ciutat sense port, promoguda per un empresari sense experiència en el comerç del petroli, bastida per tècnics estrangers amb maquinària també forana... Tot plegat per un incipient mercat de la il·luminació perquè els vehicles amb motor de gasolina encara no s’havien ni inventat». Això és Reus.