Els periodistes no manem en els diaris, ni en cap mitjà de comunicació. El director només té plena llibertat de publicar una única notícia. Si allò que s’ha difós no és de l’aprovació de l’empresa, finalitza la potestat del periodista. El foten fora. Als periodistes, en general, ens agrada que els editors diguin que «una societat democràtica necessita mitjans de comunicació que defensin els drets dels ciutadans més enllà d’interessos polítics o econòmics».
Als periodistes ens encanta escoltar del president de l’empresa editora que «seria inacceptable que algú tractés d’apoderar-se d’un mitjà independent des del poder, directament o utilitzant una empresa estatal com a instrument». Les frases posades entre cometes són d’un article, publicat dilluns, del nou president d’El País, Joseph Oughourlian, un empresari nascut a París d’origen armeni i libanès, expert en l’àmbit d’inversions i de gestió esportiva (de cognom difícil de pronunciar sense escanyar-se). És propietari de clubs de futbol com el Lens i Millonarios.
«Una societat sana, democràtica, necessita uns mitjans de comunicació forts i independents», ha dit el nou president d’El País
El nomenament d’Oughourlian forma part de la guerra interna de PRISA per al control del grup de comunicació més important de parla castellana. L’embolic és monumental. No voldria estar a la pell de la directora, Pepa Bueno.
Tanmateix, des del punt de vista dels periodistes, és d’agrair que el màxim responsable de l’empresa periodística, la persona que realment mana, tingui clar que, com va dir George Orwell: «Periodisme és publicar allò que algú no vol que es publiqui. Tota la resta és publicitat».
