Manuel Ferrer Profitós va ser un pagès i polític català molt apreciat per la seva bonhomia i caràcter dialogant. Va començar a Centristes de Catalunya-UCD. En desaparèixer el partit de Suárez es va incorporar a la Convergència de Jordi Pujol, formació amb la qual va ser senador i diputat a Madrid. Manuel Ferrer Profitós tenia el costum de convidar cada any a la premsa a un dinar a la seva casa de Tornabous.
Era un àpat casolà que congregava una bona munió de periodistes i que servia per repassar l’actualitat política del país. Un any, a mig dinar, van avisar Ferrer Profitós que s’acostava una tempesta amb tota l’aparença d’arribar carregada de pedra. L’amfitrió demanà disculpes els convidats i va abandonar el menjador per posar-se al davant de la lluita contra el núvol amenaçador. Estava el joc la feina de tot l’any.
La pedregada que ha assolat la plana de Lleida torna a evidenciar la necessitat de modernitzar les explotacions
En aquella època, els pagesos tenien poques armes per vèncer la meteorologia. Encara hi havia incauts que ho refiaven tot al llançament de coets «per desfer la pedra», quan la veritat és que les palles borratxes de iodur de plata no feien ni pessigolles al nucli de la bromada. Els esclafits dels petards només operaven de factor psicològic per maquillar la impotència de l’home davant la força de la natura. Les assegurances agràries i molt menys encara les xarxes protectores eren infreqüents.
La pagesia ha avançat en aquesta línia, però encara depèn massa dels ciris a santa Bàrbara. Cap explotació industrial pot supeditar les previsions de producció als capricis de la intempèrie. Hi ha feina a fer.
