L’or negre de Reus

Un llibre que expliqui que una de les primeres refineries de petroli d’Espanya, si no la primera, es va instal·lar a Reus i que el primer vaixell petrolier de l’Estat duia el nom de Ciutat de Reus, desperta curiositat. Un llibre que relati que la mateixa família de petroliers reusencs va impulsar les primeres fàbriques d’ampolles de vidre en el moment que les begudes van deixar de vendre’s a dojo, no pot deixar indiferent. Un llibre que doni els detalls de com Reus va intentar tenir port a Salou per apropar les descàrregues de cru a la refineria de la capital del Baix Camps ha d’intrigar, sobretot si el petroli procedia dels pous de John D. Rockefeller. Un llibre que destapi l’aliança d’un empresari reusenc amb els Rothschild de París per controlar el mercat espanyol toca la curiositat. La història d’un jove de poc més de vint anys que va obrir les importacions de blat d’Ucraïna en veure les escasses collites a tota Espanya l’any 1866, causa admiració. Un llibre que desmenteix que Reus va subministrar combustible als submarins alemanys ha de deixar astorat. Un llibre que demostra la credibilitat de la tesi que sosté que la potent Casa Vilella va fer un encàrrec en ferm a Antoni Gaudí per construir una casa senyorial a Reus i que el projecte no es va dur a terme per la negativa d’un veí a vendre la casa que feia falta per quadrar la peça és un llibre que captiva per força. El llibre és La Pensilvània, l’or negre dels Vilella, de Josep Cruset, editat per l’Associació d’Estudis Reusencs. No se’l perdin.