Segons el manual de protocolo.org, un dinar de treball ha de complir vuit punts bàsics:
1. Planificació. Cal tenir una agenda clara dels temes a tractar. No es pot anar amb les mans a la butxaca.
2. Puntualitat. Començar i acabar a l’hora concertada. Hem de mostrar respecte per al temps de l’altri. Ser impuntual és un comportament intolerable
3. Etiqueta. Vestir adequadament. No parlar amb la boca plena.
4. Conversa. Començar per temes lleugers per trencar el gel abans de passar als assumptes importants.
5. Escolta activa. Estar atent al que diuen els altres i mostrar interès per les seves opinions.
6. Moderació. Si se serveix alcohol consumir-lo amb temperància. Al moment de decidir, fer-ho amb aigua.
7. Seguiment. Després del dinar, fer arribar per escrit, a través d’un correu electrònic, un resum dels assumptes tractats i els punts següents acordats.
8. Durada. És recomanable que un dinar de treball no superi els 60 minuts. És un temps suficient per discutir temes importants sense interrompre la jornada laboral. Només en el cas que no s’hagi de treballar a la tarda es pot justificar allargar la sobretaula. Si no és així, estem perdent el temps, el valor més preuat per a qualsevol empresa o administració pública.
El recordat editor de Diari de Tarragona, Luis Sánchez-Friera, si allargàvem massa els dinars de treball, deixava anar una sibil·lina però eficaç allisada: «Vaya comidas que os pegáis. Parecéis madrileños». L’enyorat Luis diria actualment: «Vaya comidas que os pegáis. Parecéis valencianos».