La setmana passada moria a la Bisbal d’Empordà una nena de vint mesos a causa de l’impacte d’una pedra inversemblant d’una calamarsada. Dissabte passat, un home va ser electrocutat per un llamp mentre pescava a la platja del Trabucador, al Delta de l’Ebre.
Va ser traslladat a la Vall d’Hebron a causa de les ferides. Aquesta relaxació davant de les tempestats té una lògica estadística perquè, segons els experts, la probabilitat que et caigui un llamp és d’un cada tres milions. És més fàcil que et toqui l’Euromillones. Recordo que abans hi havia una por crítica a les tempestes.
Havíem perdut la por a les tempestats i ja no ens recordàvem de santa Bàrbara ni quan tronava. Tanmateix, dos fets luctuosos ens tornen a
fer mirar al cel amb temor
fer mirar al cel amb temor
Encara no petava el primer tro, la padrina i la tieta corrien a encendre ciris especialment beneïts Dijous Sant contra els llamps i resaven una oració en castellà que recordo de cor: «San Bartolomé se levantó, / pies y manos se lavó, / a Jesucristo encontró, / -¿Dónde vas, Bartolomé? / - En busca vuestra, Señor. / - Vuelve atrás, Bartolomé, / que yo te daré un don / que no te lo quitará ningún patrón. / Donde tú seas nombrado / no caerán piedras ni rayos, / ni morirán mujeres en parto, / ni niños sin bendición». Mai ens va caure cap llamp. Val a dir que a la torre del costat hi havia un parallamps.
