Descartes, clar i català

El filòsof i teòleg Pere Lluís Font (Pujalt, Pallars Sobirà, 1934), guardonat amb el 57è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium Cultural, és un especialista en Descartes, l’obra del qual ha traduït al català. Si ens pregunten sobre el pensament de Descartes, la majoria no sabrem anar més enllà del «penso, doncs existeixo» (cogito, ergo sum, en llatí). També sabrem que l’adjectiu «cartesià» s’aplica a coses molt racionals, ordenades, molt clares, molt metòdiques. He agafat la traducció que Pere Lluís Font va fer del Discurs del mètode, la primera obra de Descartes i la més definitiva del seu pensament racionalista. A la pregunta de què és el mètode cartesià llegim: «El mètode cartesià no és la matemàtica; ni tan sols la matemàtica de punta, descoberta per Descartes. La geometria analítica és el resultat d’una aplicació del mètode. El mateix es pot dir de la mathesis universalis, ciència general de l’ordre i de la mesura, de què parlen les Regulae. Tampoc no consisteix en les operacions fonamentals de l’esperit, descrites igualment en les Regulae: la intuïció i la deducció. El que fa el mètode és ensenyar com cal servir-se’n. Potser es podria dir que, finalment, el mètode és el coneixement pràctic que la intel·ligència adquireix de la seva pròpia naturalesa i de les condicions òptimes del seu exercici. I aquest coneixement pot traduir-se en regles, regles tan generals que semblen només una mena de deontologia de la intel·ligència». No sé si Descartes figura a les proves de comprensió lectora.