Des de fa mesos es ve parlant i debatent sobre aquest nou impost que la Generalitat de Catalunya va aprovar el 2021, l’anomenat Fons de Transició Nuclear; sobre la seva proposta de reglament i, finalment, sobre les esmenes aprovades a la llei en la darrera sessió del Ple del Parlament del desembre de 2022.
L’objecte de la llei és aportar recursos i eines per combatre les conseqüències laborals, econòmiques, socials, ambientals... que produirà el tancament de les centrals nuclears d’Ascó I i II i de Vandellòs II. Així doncs, sembla lògic pensar que aquests recursos cal destinar-los a actuacions a desenvolupar en aquests municipis i els dels seus entorns més propers.
Sobretot, si es té en compte que, durant moltes dècades, aquestes centrals i, per extensió, aquests municipis, han estat estigmatitzats per altres veïns propers i llunyans que veien en aquestes instal·lacions més un obstacle per al seu desenvolupament que una oportunitat per al seu creixement. Tanmateix, ara sembla que tots en volen ser partícips d’aquest Fons. Curiós!
L’objecte de la llei és aportar recursos i eines per combatre les conseqüències laborals, econòmiques, socials, ambientals... que produirà el tancament de les centrals nuclears
Resolt el primer dubte sobre el territori o quins municipis i/o empreses tenen dret a optar a aquests recursos, el segon debat ha estat quin és el percentatge a rebre. La resposta més lògica hauria d’haver estat la més fàcil, és a dir, tot.
I, especialment, allí on es genera el fet imposable i on es produirà l’impacte més elevat quan es produeixi el tancament de les plantes nuclears. No obstant això, com que pot semblar que això vol dir quantitats massa elevades per gestionar pels agents econòmics d’aquests municipis, només se n’apliquen el 50% i gràcies a la revisió de l’esmentada Llei promoguda pels grups parlamentaris del PSC i Junts.
La tercera qüestió esmenada ha estat l’òrgan de governança del Fons i, encara que és millorable, sobretot pel que fa a l’elevada presència dels representants de cinc consells comarcals, és cert que ha d’estar integrat per representants de la Generalitat, del món local i del sector empresarial i sindical presents en el territori.
Cal que aprofitem l’oportunitat per construir els municipis del futur, potenciant els recursos endògens i generant els millors avantatges competitius del territori
Fins aquí el que diu la Llei. Què ens cal a partir d’ara? Dues qüestions molt senzilles. Primer, un veritable reglament que incorpori unes bases consensuades, amb què tant la iniciativa pública com la privada o ambdues puguin presentar uns projectes que realment tinguin impacte en el desenvolupament futur d’aquests territoris. Unes bases regides per uns criteris objectius i transparents. L’altra qüestió és intentar ser més equànimes, és a dir, que si no hi ha un reglament no es pot dir –com s’ha afirmat i escrit– on aniran a parar aquests recursos.
En resum, cal que aprofitem la tasca feta pel Govern i pel Parlament. Cal que aprofitem l’oportunitat per construir els municipis del futur, potenciant els recursos endògens i generant els millors avantatges competitius del territori, però, això sí, des del nostre territori, el qual tots defensem i pel qual tots treballem.
