El Pavelló Olímpic de Reus acollirà una nova edició dels Premis de l’Esport de Reus, els ‘Premis Esport i Ciutat’, una festa anual que guardona i reconeix, en els diferents àmbits esportius, els fets, les persones i els col·lectius destacats a la temporada esportiva recentment tancada.
Deu anys és una xifra que presta al balanç d’uns premis que destaquen per l’amplitud i diversitat dels guardons, per ser una festa molt cuidada, per la cobertura i emissió en directe de Canal Reus i pel que suposa de trobada social de TOT l’esport de Reus.
Repassar el llistat de guardonats és senzillament fer un repàs de la diversitat, amplitud, qualitat i riquesa del nostre esport i, per tant, 10 anys de premis és un autèntic regal pels que estimem i seguim l’esport de Reus.
Ara toca pensar i proposar a les reusenques i reusencs l’impuls per l’esport que ha d’arribar del futur govern de la ciutat i que té en l’exemple dels últims anys una línia de treball a seguir
Comença una nova temporada que a les acaballes coincidirà amb la campanya i les eleccions municipals i per això prefereixo ara valorar aquests 10 anys de premis i també valorar el paper que el Carles Pellicer ha fet com a alcalde per l’esport local, ja que aquest ha anunciat que no es presentarà als nous comicis.
El paper de Pellicer ha estat el que ha donat continuïtat, establert pautes i fixat criteris també en l’àmbit esportiu, una regidoria en què ha comptat com a regidors d’esport amb el Sebastià Domenech, el Miquel Domingo, Joquim Enrech, jo mateix i l’actual regidor, Pep Cuerba. Els Premis, implantats en un moment molt delicat econòmicament, l’aposta per celebrar grans esdeveniments esportius com el Mundial de Patinatge, els Jocs Special Olympics o el World Padel Tour per posar alguns exemples, organitzacions d’esport base internacional com el mundial cadet de futbol sala o el Habawaba de waterpolo, la construcció dels Polilleugers Cèlia Artiga i Joan Rebull, potenciar l’esport per tothom amb les caminades o les curses populars, els nous espais de cal·listènia, el parc del lliscament o l’encaix de l’activitat física al nou passeig de la Boca de la Mina són a tall d’exemple realitats fruit del treball i la visió compartida amb els grups que han configurat o configuren el govern liderat per Pellicer, un alcalde que, malgrat reconèixer que entenia poc d’esport, s’ha recolzat amb els seus regidors i en els professionals de Reus Esport i Lleure per desenvolupar una política de creixement sostingut, de fixar una planificació i estratègia i de pensar i actuar de manera molt encertada, a parer meu, en tots els àmbits de l’esport.
En aquests temps també hem patit grans dificultats i decepcions que no podem oblidar, la pandèmia, la dissolució de la Societat Anònima Esportiva del CF Reus o quedar-nos a les portes de ser Ciutat Europea de l’Esport.
De tot plegat l’alcalde Pellicer i els seus equips de govern han d’estar molt satisfets d’aquests anys, l’esport és una realitat social que continua aportant lideratge i personalitat a la ciutat, els seus equips esportius, els seus esportistes individuals, la projecció d’esportistes que formen part d’equips professionals d’arreu i molt especialment la gran quantitat de practicants que omplen instal·lacions esportives de clubs o municipals.
Ara toca pensar i proposar a les reusenques i reusencs l’impuls per l’esport que ha d’arribar del futur govern de la ciutat i que té en l’exemple dels últims anys una línia de treball a seguir.
