Tots som Windows

Doncs resulta que tots som Windows. Cau el sistema i ens trobem enmig d’una crisi mundial sense precedents. Pantalles en blau, aeroports que deixen de funcionar, sistemes de seguretat que trontollen per totes bandes, missatges de warning arreu del món i una situació que hem batejat com una veritable pandèmia mundial. Windows va aparèixer a les nostres vides fa relativament poc. Quan dic poc, vull dir algunes dècades. I s’ha fet tan gran que avui dia tot en depèn. Tots som Windows. Si peta, no podem treballar, no funcionen els sistemes de seguretat, el transport falla per totes bandes i tot plegat cau com si fos un enorme dòmino. Això també és la globalització. I ens condiciona la vida. En certa manera, confesso que fa una mica de por. Les màquines ens fan la vida més fàcil, però depenem tant d’elles que, quan ens trobem enmig d’una crisi com la de divendres, se’ns posen els pèls de punta. No estem preparats pel que pugui passar. Ni aquí, ni a Washington, ni al Regne Unit (on, per cert, ara també tenen problemes amb els trens). Només vull fer aquesta petita reflexió. Necessitem tenir plans B. Necessitem tenir activades alertes i alternatives. No podem estar tan venuts. No pot ser que el món arribi a trobar-se quasi en una apocalipsi per la caiguda d’un sistema informàtic. Pensem-hi.