Llegir avui en dia és més complicat del que sembla. No perquè ens faltin llibres, ganes o històries, sinó perquè ens falta silenci. O més ben dit, espais lliures d’interrupcions. El mòbil, les notificacions, les pestanyes obertes —mentals i digitals— ens han robat la capacitat de concentració. Aquesta és precisament l’experiència que la companya Norián Muñoz va voler posar a prova fa uns dies: va intentar llegir amb calma i aparcar el telèfon. El resultat? Més que un debat sobre paper o pantalla, va ser una constatació d’un mal més profund: la dificultat d’aguantar una lectura continuada sense que alguna cosa —o algú— la trenqui. Llegir ja no és només llegir. És lluitar contra un món que ens reclama l’atenció cada cinc segons. És resistir la temptació de mirar el mòbil «un moment». És tornar a habitar una història sense pressa, sense soroll.
I enmig de tot això, arriba Sant Jordi. No tant com una jornada idíl·lica, sinó com una excusa col·lectiva per tornar a mirar els llibres de cara. Per recordar-nos que llegir pot ser una manera de recuperar-nos del desgast diari. De reconnectar amb una mena de silenci actiu que només la lectura ens dona. Potser no cal omplir el dia de llibres nous. Potser n’hi ha prou amb reprendre aquell que tenim a mitges. Però fer-ho de veritat: llegint amb calma, amb atenció. Com qui es regala temps. Com qui planta cara al soroll.
