Embolics, pandèmia digital i aeroports

Adies parlem molt de l’Aeroport de Reus. Està en plena temporada d’estiu i les xifres de passatgers són bones. Les freqüències s’han ampliat i les companyies també hi aposten. Però arribar-hi és complicat. Ho explicàvem en l’edició d’ahir. No hi ha tren, les connexions d’autobusos són insuficients, els taxis són caríssims i els VTC també tenen problemes. M’ho explicava també la meva amiga Marta Guinovart. Ella viu a Dublín i sovint ha de venir a casa, a Reus. Tot i tenir un aeroport molt a prop, confessa que arribar-hi és una aventura. La seva solució és intentar acompanyar-se de la xarxa familiar i d’amistats que la puguin apropar, perquè assegura que tot plegat és un desastre. Com ella, tanta i tanta gent es veu afectada. Ah, no! Els turistes ho tenen bé. Les connexions amb Salou o la Pineda sembla funcionen una mica millor. Però no té cap sentit. I mentre explicàvem tot aquest desori, resulta que una pandèmia digital mundial duia una altra crisi sense precedents al nostre aeroport. El caos l’omplia com omplia també tantes altres infraestructures d’arreu del món. Check-in manual, cues, llargues esperes i desinformació enmig d’una crisi de difícil solució i d’àmbit internacional. No sé com ens despertarem avui, però la sèrie és enrevessada i cada vegada hi ha més capítols. Necessitem que tot flueixi. I més, en plena temporada alta.