Ciutats i persones que remen molt fort

Es nota que arriba l’estiu. Exàmens finals. Últims repassos als apunts. Festivals de final de curs per totes bandes, assajos, nens i nenes nerviosos, preparant-se per sortir a l’escenari i mostrar tot el que han après durant el curs. Competicions que posen la cirereta del pastís a llargues temporades esportives i que s’acomiaden fins al curs vinent esperant un retrobament, entremig, encara que només siguem uns quants, en algun campus temporal. Cursets de natació on es canten les darreres cançons del xip-xap. Les sandàlies ja van petites i el banyador comença a quedar just. Es fan grans molt ràpid. El dia allarga. Sortim i passegem, mirant els aparadors del centre de Reus. Ens aturem al Barato, on els gegants, petitets però ben reals, ballen al ritme d’una música que xiuxiuegem no gaire fort però que sabem de memòria, preparant-nos per una Festa Major que ja és aquí. Gent vestida d’època al Mercadal. L’endemà, el Drac. La Lloba. I Cambrils, que anuncia nous gegants, mentre Valls es prepara per Sant Joan i Tarragona acull una gran festa dels 20 anys del Posa’t la Gorra, l’endemà de viure una croquetada popular i una nit que respirava Nàstic per totes bandes. De vegades ens queixem, però tenim ciutats que remen molt fort. Que omplen els nostres carrers de vida. Que mantenen les tradicions i els nostres signes identitaris. Que innoven. I qui fa tot això, és la nostra gent.