Aprofitant que avui publiquem dos articles d’opinió vinculats a la Universitat Rovira i Virgili –un de l’economista Ferran Bel i un altre del rector, Josep Pallarès–, m’aprofitaré del púlpit que m’ofereix aquest raconet del Diari per llançar una idea, que segur que no soc el primer a pensar, però que no he vist aplicada encara enlloc –més enllà d’Internet– i que em sembla important portar a terme. Les universitats, o bé les escoles i instituts en els darrers anys de formació, haurien d’oferir classes de competències bàsiques i pràctiques per a la vida adulta.
M’explico. Estic convençut que molts joves han sentit un nus a l’estómac i un bon mareig en enfrontar-se a la seva primera declaració de la renda. No m’estranyaria que molts sentin que els manquen coneixements per interpretar què diu el seu primer contracte laboral. Altres desconeixeran per què un vot ‘val’ més o menys segons la circumscripció. I segur que molts no coneixen què té a veure l’Euríbor amb el preu de la hipoteca, o què carai són els tipus d’interès, que sembla que la Reserva Federal dels EUA vol retallar. Jo, en el seu moment, no tenia ni idea de moltes d’aquestes coses, i vaig haver de fer un curs intensiu, per Internet, preguntant o estudiant per lliure, per afrontar els petits grans reptes de la vida adulta. Tant de bo uns cursos bàsics de dret, política o finances, que s’oferissin obligatòriament a l’escola o la universitat.