A totes les cases on hi ha canalla avui s’ha matinat més que mai. La il·lusió dels més petits, desitjosos de saber si els «reixos», tal com diem els tarragonins, els havien portat tot el que havien escrit a les cartes, han omplert les cases d’emocions, descobertes i rialles.
Després de desembolicar a correcuita els regals, potser trobar algun tros de carbó, segur que també hi ha hagut temps per comprovar si els camells s’han begut l’aigua i si els Reis Mags d’Orient han tastat alguna neula, torró o mandarina que se’ls va deixar la nit anterior i si han deixat regals per totes les sabatilles de la casa. Tot plegat bocins de felicitat que queden encapsulats a la guardiola dels bons records.
Tots aquests costums formen part de la tradició cristiana i al llarg del temps s’han anat adaptant a cada poble o ciutat. Tots sabem que els Reis d’Orient són màgics i tenen el do de la ubiqüitat. Hi ha llocs que arriben per aire, en helicòpter, per terra sigui a peu, amb cavalls o motoritzats i també per mar.
Hi ha cavalcades de Reis més grans i luxoses, i d’altres més modestes. El que importa és il·lusionar els més petits fent-los creure, almenys per un dia, que la màgia existeix i que Ses Majestats hagin pogut escoltar els desitjos de tothom i els hagin pogut fer realitat.
Però... van existir realment els Reis d’Orient? Eren Reis? D’on venien? De quina raça eren? De quin gènere?
Només un dels quatre evangelis canònics, el de Mateu, en dona notícia, i ho fa bastant enigmàticament. Ni tan sols n’explicita els noms, el nombre o la procedència exacta dels visitants. Es parla de persones sàvies i sempre s’ha donat per fet que eren homes. Però podrien haver estat dones?
El paper protagonista de la dona en l’espai públic és relativament recent i és impensable que quan es van representar les primeres cavalcades, a finals del segle XIX, es pensés en una dona per fer de persona sàvia o maga. També era inversemblant en aquella època fer-hi sortir una persona de raça negra per representar Baltasar. Vaja, ni s’ho plantejaven. Posaven un home amb la cara pintada de betum negre i uns guants negres, i sovint molt mal pintat. I aquí pau i allà glòria!
Si això ara ho trobem ridícul i es procura que siguin persones de raça negra les que representen Baltasar, per què no poden ser dones les Reines Magues?
Ja es va fer algun any a Huelva o a Madrid i va generar una gran polèmica. Però les tradicions canvien i s’adapten a la societat. Belianes, per exemple, és un municipi de Lleida on només dones van respondre a la crida per col·laborar amb la cavalcada i van ser tres Reines Magues les que ahir la van protagonitzar. O a Albesa han estat els joves, els quintos, que són els encarregats d’organitzar la cavalcada, els qui han decidit que desfilarien tres Reis Mags i tres Reines Magues. Volien reivindicar la figura femenina i han fet una cavalcada paritària.
A poc a poc es va fent més present el paper de la dona en tots els àmbits de la societat, fins i tot en l’eclesiàstic. El papa Francesc ja va obrir la porta perquè les dones puguin ser diaconesses, de moment hi ha una comissió creada que ho està estudiant. Qui ho sap, potser és la llavor que farà que d’aquí a un temps puguem veure una dona papessa, cavalcades amb la participació de tothom qui ho vulgui sense tenir en compte qüestions de gènere i ja no calgui escriure articles com aquest.
Feliç dia de Reis i Reines d’Orient!
