Clar i català: el PSC condemna, sense matisos, la violència que hem vist als carrers aquesta darrera setmana i mitja i defensa, també sense pal·liatius, el treball dels Mossos d’Esquadra en la defensa de la seguretat ciutadana. Sembla, i és, que el que acabo de dir és de pur sentit comú però lamentablement els partits independentistes que en aquests moments governen en funcions la Generalitat han estat incapaços d’enviar a la ciutadania un missatge tan inequívoc com aquest.
Ho ha dit Salvador Illa i ho reitero jo ara: qui no defensi als Mossos i sigui incapaç de garantir l’ordre públic està políticament incapacitat per governar la Generalitat. Cremar contenidors, saquejar comerços, destrossar el mobiliari públic ni és «autodefensa», ni suposa «combatre el feixisme», ni és «defensar la llibertat d’expressió». Els actes lamentables d’aquests grups violents que hem vist aquests dies és -pura i senzillament- vandalisme.
El que és penosíssim és que ERC i Junts es dediquin a qüestionar el model policial mentre els carrers cremen deixant així als peus dels cavalls als Mossos que són els que fan front a la violència dels elements vandàlics. És un error colossal que constata una decadència del sentit institucional dels partits independentistes realment alarmant. Si un Govern no és capaç de garantir l’ordre públic, què és? Un grup d’agitadors o qualsevol cosa tret, precisament, d’un Govern que mereixi aquest nom.
Després d’una setmana de greus disturbis el senyor Aragonès, en funcions però màxim responsable encara de la Generalitat, es va dignar a dir alguna cosa sobre aquests fets tan greus. Repeteixo, després d’una setmana. Per què aquest sorprenent mutisme? Us imagineu que hagués passat si els agitadors fossin simpatitzants de Societat Civil Catalana (posem per cas)? Haguessin trigat 24 segons en sortir en tromba denunciant la violència i acusant d’agitar-la a «l’Estat opressor». No ha estat, però, el cas. I els dirigents d’ERC i de Junts no han dit «aquesta boca és meva» perquè tots sabem que estan negociant amb la CUP la investidura del senyor Aragonès i la formació d’un nou Govern independentista. I sabem també que la CUP acusa als Mossos de ser els responsables de la violència (quines coses, sí).
Per això el senyor Aragonès i els consellers independentistes han incomplert amb la seva responsabilitat de governants i han desemparat als Mossos a qui han dedicat més recriminacions que declaracions de respecte pel seu treball, com a servidors públics que són i que depenen –oh suprema ironia!– del Govern de la Generalitat.
Tot per no fer enfadar la CUP no fos que cas que –ai!– votés en contra de la investidura de Pere Aragonès i, per tant, –ai!– haguéssim de tornar a anar a eleccions, on vist el que hem vist aquests dies el vot a Salvador Illa creixeria com l’escuma. Ai, ai, ai, exclamen el senyor Aragonès i la senyora Borràs. Aquesta és la clau de volta del seu comportament tan lamentable.
Capítol a part mereix l’actitud del conseller d’Interior (de Junts) que amb una contorsió narrativa digna d’una pel·lícula dels germans Marx ja no sabem si està al costat dels Mossos que depenen del seu Departament o literalment empatitza amb els agitadors que, segons ell, reaccionen cívicament contra «la sentència de la justícia espanyola».
Prou d’aquest desori! Des del PSC sabem que qualsevol model policial és perfectible, com tot a la vida, però en aquests moments volem manifestar el nostre ple suport i escalf als Mossos d’Esquadra que estan defensant les nostres llibertats dels violents. Tota la nostra solidaritat també cap als comerciants, restauradors, hotelers, etc. que han hagut de fer front a les greus conseqüències derivades de la lluita contra la pandèmia com per, al damunt, haver de veure com els seus establiments són assaltats mentre el senyor Aragonès es posa de perfil, mantenint un silenci clamorós i absolutament irresponsable.
I alguns es pregunten encara si és necessari un canvi a Catalunya...
Joan Ruiz: Diputat pel PSC de Tarragona.