«No están olvidados, están muy presentes», cridaven ahir un grup de familiars de les víctimes del tren Alvia, accidentat el 24 de juliol del 2013 a Angrois (Santiago de Compostela). 80 morts i 145 ferits. Mantenen viva la protesta perquè les seues reivindicacions estiguin presents.
El tren d’alta velocitat va agafar el revolt d’A Grandeira a 179km/h, en un tram que el límit permès era de 80. Però esta és només una part del tot. Una simplificació de la realitat.
Els familiars, que es van constituir en plataforma –per fer més fort i augmentar les possibilitats que se’ls tingués en compte– porten des d’aquell Sant Jaume exigint una investigació independent i assenyalen als ex ministres de Foment José Blanco i Ana Pastor, per «no assumir responsabilitats». Durant el mandat de Pastor –incideixen– es va desconnectar el sistema de seguretat ERTMS perquè generava retards. I no es va tenir en compte que un responsable de maquinistes va alertar per escrit del perill que això suposava justament en el tram d’Angrois on hi va haver l’accident.
Este sistema de seguretat estableix una comunicació entre el tren i el centre de control i té la possibilitat d’actuar sobre els frens; calcula la posició del tren, la velocitat i altres paràmetres. Segons fiscalia, el 23 de juny del 2012, el llavors director de seguretat d’ADIF, Andrés María Cortabitarte, va ordenar que es desconnectés el sistema ERTMS. És un dels dos acusats per 80 delictes d’homicidi per imprudència greu, 145 delictes de lesions i per un delicte de danys.
Quan ja havia passat un any de l’accident, fiscalia considerava que tota la responsabilitat havia de recaure sobre el maquinista. I la Plataforma ja alertava llavors que el govern central volia amagar totes les peculiaritats que envoltaven el sinistre i que amb l’acusació del maquinista s’encobrís les decisions de la resta.
Esta setmana el jutge ha firmat l’obertura del judici oral, hi envia al maquinista i al que era director de seguretat d’Adif. La fiscalia demana per cadasqun d’ells quatre anys de presó i que no puguin exercir les seues funcions durant el temps que duri la condemna.
El maquinista havia fet aquell trajecte en cinquanta-nou ocasions en menys d’un any. La fiscalia li atribueix una «conducció desatesa» perquè va contestar una trucada telefònica i pocs minuts després se li va activar en dos ocasions el sistema de seguretat ASFA, un mecanisme que indica que s’estan superant els 200km/h. I poc abans de l’accident estava responent una altra trucada «intrascendent per la gestió del tren i perillosament extensa» i el tren havia agafat una velocitat de 199km/h i, per tant, no feia saltar el sistema ASFA d’avís. Quan s’adona de la situació, el maquinista frena –segons el relat de fiscalia– i aconsegueix reduir la velocitat a 179km/h.
L’Alvia però, va sortir de la via i durant deu segons va circular sense control. El descarrilament no hagués passat si l’acusat Cortabitarte «hagués evaluat i gestionat el risc d’excés de velocitat en el tram de l’accident», conclou el fiscal. Entre les atribucions que tenia Cortabitarte hi havia la de garantir que la línia era segura. «I no ho era. Era altament vulnerable».
Del maquinista en diu que va fer un error humà, que si hagués respost la trucada de telèfon en un altre punt de la línia ferroviària, no hagués tingut les mateixes conseqüències.
L’escrit continua amb més d’un centenar de pàgines on es descriu què li va passar a cada víctima. I cada any, els familiars tornen a la zona de l’accident i criden i es queixen i recorden que la comissió europea va obrir un expedient sancionador a Espanya per no cumplir la normativa en seguretat ferroviaria. «In- vestigación Independiente» reclamen amb una sola veu i alçant pancartes. En el comunicat d’enguany critiquen que han passat ja «3.000 días, 4 gobiernos y 4 ministros de Fomento y todavía no hay una investigación independiente como reclama la UE». Un comunicat que acaben assenyalant les portes giratòries per on han circulat els que ells creuen responsables, també, de l’accident. I amb este sentiment d’injusticia és com arribaran a un judici que es preveu llarg tenint en compte tants testimonis i peritatges com hi ha previstos.
El cas s’explica en el documental Frankenstein 04155 d’Aitor Rei, que va emetre el Sense Ficció de TV3.
Nascuda a l’Ametlla de Mar. Autora del llibre ‘Sense Cadàver/Sin Cadáver’. A TV3 informa de notícies de l’àmbit judicial, policial i de la seguretat.
