En una impressionant mostra de coratge i de coherència van decidir quedar-se totes. Clar, quan parlem avui dia del feminisme hem de tenir claríssim que estem parlant d’una lluita heroica en la qual milers de dones i noies van perdre la vida a mans del masclisme assassí (i dels seus còmplices ideològics). Literalment.
Què vull dir amb això de què van decidir quedar-se? Parlo de noies de 16, 17 o 18 anys que eren mestres, mestres de la República. Aquestes dones van formar part de la nissaga de mestres que el Govern republicà va enviar a molts pobles on fins aleshores, senzillament, no hi havia cap escola o aquesta estava en mans de l’església.
Doncs bé, quan es va produir el cop d’Estat el 1936 les tropes liderades per Franco (per la gent jove que s’informa per les xarxes: Francisco Franco, general que va protagonitzar un cop d’Estat que va derivar en una dictadura de 40 anys en la que un mínim de 153.000 persones van ser assassinades) en la seva marxa cap a Madrid quan entraven en un poble preguntaven: «¿dónde está la maestra?». Era la primera a ser assassinada.
La brutalitat de les tropes del dictador va provocar un èxode de refugiats que intentaven salvar la vida. Quan aquests refugiats arribaven al poble veí alertaven a aquestes mestres de l’imminent perill i les emplaçaven a marxar del poble. Cap d’elles ho va fer, totes es van quedar. No podien abandonar als nens i nenes, deien, i ens van deixar un exemple d’integritat ètica que encara avui ens commou, del que és el compromís feminista de debò. No cal dir que totes les que es van quedar van perdre la vida.
Quan parlem de feminisme parlem d’això: d’un compromís per assolir una societat més justa, més igualitària on no hi hagi diferències entre els homes i les dones. I avui seguim en la lluita, seguim en la bretxa, reafirmant aquest compromís pel qual tantes dones valentes van sacrificar les seves vides. Com a alcaldessa de Reus vull reiterar la nostra posició inequívoca a favor del feminisme i de totes les polítiques que defensen els drets de les dones, i que treballen per la igualtat efectiva. Això vol dir també garantir que aquests drets es respectin de manera efectiva i real i lluitar contra la discriminació de la qual encara som objecte en molts àmbits.
En aquest 8 de març, i tenint present l’auge dels discursos d’odi contra les dones, volem reiterar també el nostre compromís amb una Europa que defensi els drets i les llibertats i que mai pot donar l’esquena a la lluita en defensa dels drets de les dones.
Seguirem treballant per impulsar polítiques públiques en favor de la igualtat efectiva entre homes i dones, en favor de l’empoderament real de les dones i les nenes amb l’objectiu d’assegurar el seu accés en plena igualtat d’oportunitats a l’educació, al treball i al lideratge.
Ho farem per convicció, però també perquè no oblidem el valor de noies valentes que sabent que estaven a punt de ser víctimes de la crueltat de les tropes de Franco van preferir quedar-se a deixar abandonats als seus alumnes. Una lliçó de coherència i d’integritat que sempre tindrem present.
