Ara és el moment del comerç de proximitat. Després de setmanes de confinament, on no hi havia cap dada que portés a l’optimisme, els establiments comercials han aixecat la persiana de nou i ho han fet davant d’un escenari diferent. El confinament ha estat dur tant per als propietaris i treballadors d’establiments com per al conjunt de la societat. Però també ha servit perquè ens replantegéssim quins eren els valors que volíem que ens caracteritzessin com a societat i afloressin mancances i reptes als quals el teixit comercial haurà de fer front.
Durant aquestes setmanes, com a ciutadans ens hem preguntat si volíem ciutats vives i actives o volíem ciutats sense ànima, si volíem productes nostres, pensats, fets i venuts aquí o volíem productes de més enllà sense tenir en compte els nostres principis i valors. I com a propietaris, hem vist que la digitalització és ara més que mai una necessitat de primer ordre, i que ens hem de reformular per fer front als nous models de societat i consum que emergeixen i per apropar-nos a totes les generacions de joves que han integrat les noves tecnologies en els seus hàbits de consum.
El model de comerç que caracteritza Catalunya és propi, mediterrani, es basa en situar els establiments comercials a les ciutats sobre un teixit atomitzat de micro i petites empreses, que contribueix a crear unes ciutats més vives, segures i sostenibles. Un model més fragmentat que actua com a distribuïdor de la riquesa més justa i que divergeix força d’altres models comercials que podem trobar a Europa. Malauradament, aquests trets característics, que un 97% dels establiments de comerç i serveis siguin microempreses, han comportat que s’hagi patit amb molta més virulència la situació actual. Fet que ens preocupa i molt, atès que el comerç català representa un 16% del nostre PIB, segons dades de la Direcció General de Comerç, i representa gairebé el 21% del total dels ocupats de Catalunya.
Apostar per aquest model de comerç és essencial per dibuixar entre tots unes ciutats vives, que bateguin dia rere dia, que siguin sostenibles i que transmetin il·lusió i optimisme. La defensa d’aquesta model ens ha d’interpel·lar tant els ciutadans que volem ciutats actives i que quan sortim a passejar-hi transmetin optimisme i il·lusió, com els comerciants, que consideren que aquest model beneficia la nostra societat i que contribueix a crear-ne una de més justa i equilibrada.
Un model viu i en evolució en què les associacions de comerciants han tingut un gran paper en els darrers 30 anys i que ara necessita una gestió més professionalitzada i sostenible, pel bé de les empreses i de les ciutats. En aquest sentit els models de gestió com els projectes BID –busisness improvent distric– o APEU –àrees de promoció econòmica urbana– ho permetrien i des de la Cambra ho considerem una prioritat.
Ens hem de reformular. Si volem que el nostre comerç segueixi mantenint les ciutats vives haurà de fer front a reptes estratègics com la digitalització dels negocis, les noves interrelacions amb el client o la importància del treball en equip entre sectors empresarials i administracions. Reptes que des de la Cambra hi treballem a fons i hi dediquem esforços i recursos en fer-ho possible. De fet, la nova Llotja Virtual, que hem posat en marxa com a punt de reflexió i intercanvi d’idees per a la comunitat empresarial, ha dedicat dues jornades a reflexionar sobre aquests aspectes i a discutir i a debatre com hauria de ser el nostre model de comerç el dia de demà.
D’aquesta manera, el repte principal al qual el comerç ha de fer front és el de la seva digitalització. La crisi ens ha fet veure que tots aquells comerços que havien potenciat la digitalització han sabut aguantar en major mesura el cop que hem viscut aquestes darreres setmanes. Ens hem de preparar no tan sols per a una nova situació com la que hem viscut, sinó per fer front als nous escenaris més digitals que s’obren a partir d’ara. No podem negar que l’e-commerce serà una tendència a l’alça i que com a comerç de proximitat ens toca treballar en estratègies omnicanals que ens permetin estar presents en les dues esferes.
De fet, els resultats d’una Consultes Cambra que estem fent a l’empresariat català ens preocupen, atès que fins a un 38% dels enquestats considera que no veu necessària una digitalització del seu negoci. La digitalització ha vingut per quedar-se i serà una nova esfera en la qual comerços de tota la vida hauran d’entrar a competir si volen seguir essent presents en un futur.
No hi ha dubte que per fer tot això ens calen recursos. De fet el Consell Assessor de Comerç, en el qual el Consell de Cambres de Catalunya està present, ja ha reclamat 4.500 milions d’euros de les aportacions de la Unió Europea per reactivar al comerç català. Però també ens cal un compromís i una defensa del conjunt de la societat i de les administracions per defensar un model propi, que ens caracteritza i que ens contribueix a situar com un país més sostenible, més equilibrat i més just, on es posi en valor la proximitat.
