El proper 7 de juny de 2020 prescriurà el dret a reclamar contra Banco Santander, SA., com a successor del desaparegut Banco Popular Español, SA., per la pèrdua de valor de les accions d’aquesta última entitat bancària, ja sigui en relació a accions subscrites amb motiu de l’ampliació de capital de 2016 o de l’anterior ampliació de 2012 o, fins i tot, en el període intermedi entre ambdues ampliacions. Es perdrà, per tant, la possibilitat que els afectats per aquestes indignes actuacions bancàries facin valer els seus drets davant dels tribunals.
Això és així perquè la reclamació contra l’entitat bancària necessàriament ha de ser la de rescabalament dels danys i perjudicis causats per la «desaparició de les accions», amb l’amortització de les mateixes com a conseqüència del col·lapse del banc.
Aquesta acció es fonamenta en dos articles del Text Refós de la Llei del Mercat de Valors de 23 d’octubre de 2015 i que serien el 38 i el 124. Són normes especials i que, per raó d’aquesta especialitat, s’apliquen amb preferència a qualsevol altra norma general sobre prescripció.
El comú denominador d’aquests dos articles és que s’assenyala que l’acció per a exigir la responsabilitat a l’entitat bancària prescriurà als tres anys computats des què el reclamant hagués pogut tenir coneixement de la falsedat o de les omissions en la informació publicada i difosa per l’entitat bancària, tant sigui a través del fullet informatiu de l’ampliació de capital, com de qualsevol altra publicació mitjançant la qual es difonia una solvència del banc que no era real.
Per tant, la data final de prescripció necessàriament ha de ser el 7 de juny de 2020, perquè el col·lapse del Banc (7 de juny de 2017), que suposà l’adquisició de l’entitat per Banco Santander, SA., implica el reconeixement fefaent que Banco Popular Español, SA., no tenia la solvència que suposadament hauria d’haver tingut, en base al fullet informatiu de l’ampliació de capital de 2016, així com en base també als comptes anyals presentats des de l’any 2011.
És cert que hi va haver molta confusió durant els primers mesos de l’any 2017 i també és cert que s’ha argumentat, d’una manera difícil de creure, pels últims responsables de Banco Popular Español, SA., que la caiguda del Banc fou conseqüència d’una retirada massiva de dipòsits durant els primers mesos del 2017, per unes dades suposadament infundades sobre la situació del Banc i que van provocar el pànic entre els seus clients (argumentació reiterada pels advocats defensors del Banc). Això no podia ser així, perquè un Banc no es pot ensorrar en sis mesos i endemés el propi sistema bancari preveu mecanismes per a dotar de liquiditat un banc quan es troba amb dificultats de tresoreria.
La manca de solvència de l’entitat bancària s’arrossegava d’exercicis anteriors i el propi Banc ho va acabar manifestant, també de manera poc transparent, amb una comunicació a la Comissió Nacional del Valors amb data 3 d’abril de 2017. En aquesta comunicació, els responsables de l’entitat bancària reconeixien, essencialment, que no s’havia comptabilitzat de manera adequada la morositat que suportava el Banc, així com tampoc s’havia comptabilitzat correctament el deteriorament del valor dels immobles que el Banc tenia en garantia de crèdits morosos. Aquesta incorrecta comptabilització hauria fet entrar al Banc en pèrdues en exercicis anteriors i suposava un reconeixement implícit que l’ampliació de capital de 2016 s’havia fet amb dades de solvència que no corresponien a la realitat.
Aquestes consideracions van ser ratificades per la pròpia CNMV mitjançant un Informe de 23 de maig de 2018, que encara ressaltava més aquesta falta de concordança amb la realitat de la imatge de solvència que el Banc va exhibir per a captar capital dels estalviadors en l’ampliació de capital de 2016.
En resum, és difícil situar més enllà del 7 de juny del 2017 la data d’inici del còmput dels tres anys per a reclamar pels danys i perjudicis derivats de la caiguda de Banco Popular Español, SA., a la vista d’aquesta informació manifestada pel propi Banc al mes d’abril de 2017 i que va precedir el col·lapse del dia 7 de juny de 2017.
Són moltes les sentències que ens donen la raó i que han permès que els clients, que han demandat, recuperin la totalitat de la quantitat invertida. En aquests judicis, el Banc no disposa de mitjans suficients per a demostrar una solvència que mai va existir i, ans al contrari, s’evidencia encara més l’engany amb el qual es va captar el diner dels estalviadors. No és just que es deixi perdre aquesta oportunitat, encara hi ha temps. Aquest és un missatge per a tots aquells estalviadors que es van veure arrossegats per la mala pràctica, per la mentida i per la mala fe d’aquells banquers i dels seus còmplices. No deixin que se’n surtin amb la seva!
Joan Andreu Reverter i Garriga és advocat i president de la Secció de Dret Bancari de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia deTarragona
