Recordo que quan era petita el meu pare sempre em renyava dient: Apaga el llum, que tenim el lladre dins a casa!!! I tenia raó. Encara que en aquell moment no ho entenia ni tampoc no m’importava massa, la veritat. A mida que m’he fet gran, i he hagut de pagar les meves pròpies factures, m’he sentit repetint les mateixes frases que els meus pares en el camp del malbaratament, i ho he entès perfectament. Ara sóc la perfecta mare/parella pesada de manual.
Fa poc més d’un any que les vides de tothom, en major o menor mesura, s’han vist afectades per una sèrie d’esdeveniments desconeguts per nosaltres sense cap experiència prèvia per part de ningú. Una pandèmia mundial que ha arrasat en termes de salut, economia i feina i ha capgirat la vida de moltes persones que viatgen en una muntanya russa emocional.
Ha deixat també seqüel·les materials, pèrdues de feina, de pisos, de negocis, treballadors de la cultura...en definitiva, que hem valorat en primera persona la fortuna que suposa estar actius laboralment i no haver estat ingressats per la covid-19.
Mirem de sortir-nos-en poc a poc apel·lant, en molts casos, a la solidaritat de família, veïns, companys de professió o amics 24 hores. El que no esperàvem era la desagradable sorpresa d’haver de fer filigranes per intentar mantenir una nivells de despesa familiar mensual justa i correcta.
Les elèctriques darrerament no paren de publicitar les noves maneres de contractar l’electricitat amb tarifes personalitzades perquè no notem l’agument que pretenen encobrir amb una mena de pedagogia per conscienciar-nos de l’estalvi energètic i fer-nos responsables de les inversions a la xarxa que ens farien pagar més.
Els propietaris de vehicles elèctrics i de calefacció per acumuladors ara sí que ho veuran més clar, tindran tota la franja nocturna per carregar les bateries a baix preu. Si no teniu cap d’aquestes coses ho podeu pagar més car.
Total que més que una rebaixa, que serà inexistent, tots veurem incrementada la nostra factura de la llum fent-nos creure que si s’apuja serà perquè no ens hem portat bé. Engegar els electrodomèstics en franja vall ens deixarà com estem, no tindrem recompensa. Si us penseu que per ser al mercat lliure us en lliureu també aneu equivocats.
No us vull amargar el dia però heu de saber que el 29% del que paguem a la factura correspon al consum, el 51% als peatges i els càrrecs (transport i costos) i el 20% a impostos. Per no parlar de la factura, no cal que us escarrasseu a entendre-la, és tan complicada i enigmàtica com un geroglífic que només entenen alguns privilegiats. Els que sí que estan d’enhorabona són els propietaris de plaques solars, tenen energia gratis, les companyies han de comprar l’electricitat sobrant i es veuen beneficiats amb un descompte del preu de l’IBI. La resta haurem de seguir mirant d’esquivar les hores més cares o fe butxaca per pagar la instal·lació dels panells solars. Més valdrà anar amb arrugues que engegar la planxa i quedar-nos a casa el cap de setmana per fer dissabte, mai més ben dit.
Fa uns dies m’anava a fer un te i vaig posar aigua al bullidor elèctric a la pitjor hora. M’agrada el risc. Pel celobert vaig sentir una cançó que em va posar de bon humor, era Hang on little tomato dels Pink Martini. M’encanta aqeust grup, va ser un senyal . La corrent també es pot fer servir per millorar el matí. Espero que els veïns que em van fer el regal sense saber-ho no s’hagin arruïnat per posar música en hora punta.
Montse Llussà va néixer a Reus, on va començar la seva trajectòria radiofònica. Treballa al ‘Versió RAC1’. Veu d’espots i programes a Canal Reus, TV3 i TVE. Graduada en logopèdia, és professora de veu a Blanquerna.
Escolta la cançó que Montse Llussà considera que millor s'adiu al seu article a llista d'Spotify: Hang on Little Tomato, de Pink Martini