Una de les riqueses primordials de les civilitzacions és la llengua. Sobretot la llengua pròpia. Així ho reconeixen els organismes internacionals que dimecres passat van celebrar el Dia Internacional de la Llengua Materna.
En uns moments que tornem a patir els atacs injustificats a les llengües, en un afany exterminador de les parles que no siguin la pròpia, cal elogiar la feina de tothom que treballa per recuperar, difondre i preservar la riquesa lingüística.
Dissabte es commemora el 40 aniversari de la Declaració de Mequinensa en defensa del català i l’aragonès com a llengües pròpies d’Aragó
Cal lloar la labor del cirurgià Joan Aixàs que ha recopilat 4.500 paraules antigues o vulnerables pròpies de l’Alt Urgell, la Cerdanya i els Pallars. Per exemple, estriboc, terme propi de la Ribera del Flamisell que vol dir persona estrambòtica.
Ens farà molt de servei recuperar-la, ara que campen molts estribocs. Fa un temps, amb l’amic Josep Gironès vam plegar d’una dona gran de la Fatarella, la paraula aixerec, que vol dir figa. L’Alcover-Moll recull aixereca (figa seca), emprat a Reus, Tortosa i Massalcoreig. A veure si els estribocs deixen de tocar els aixerecs.
