Això dels Estats Units ens queda ben lluny, oi? El panorama aquí no és tan desolador però hi ha coses que cal millorar

Jo anava encara a l’institut quan a la televisió van sortir imatges que semblaven d’una pel·lícula, amb els carrers de Los Ángeles cremant, helicòpters i soldats al carrer. La gent va sortir a cremar-ho tot després que un grup de policies que havien maltractat brutalment un ciutadà negre mentre el detenien haguessin quedat absolts. L’autèntica guerra campal que es va desfermar a la ciutat californiana va durar dies i va caldre l’exèrcit per restaurar l’ordre.

Era el 1991, aquell detingut es deia Rodney King, no va morir per poc i va tenir la sort que algú va filmar la salvatge detenció. Els quatre policies implicats van ser primer absolts per un jurat de dotze membres, deu caucàsics (bàsicament blancs que no són llatins ni asiàtics) i cap negre. L’escàndol va ser massa gran i en segona instància dos d’ells van rebre condemnes de presó.

A Espanya les probabilitats de ser aturat per la policia es doblen per a qui no sembla d’aquí

Trenta anys després... bé ja ho veieu a les notícies. Diferències? Aquest cop el detingut va morir, com ho va fer un altre també ofegat fa sis anys a Nova York, i ara el president és un piròman que sembla gaudir posant-se tothom en contra i excitant les més baixes passions, que als Estats Units són moltes. Similituds? Gairebé tota la resta, i molt especialment que algú també ho va enregistrar.

El cas del George Floyd, el que avui té en peu de guerra molts ciutadans nord-americans (i que de pas ha tret els milers de morts de Covid-19 de les notícies) és un més d’una llarga sèrie que ve de molt lluny. Si en voleu saber més no us podeu perdre XIII, un documental modèlic (i disponible en alguna plataforma). És d’aquells treballs que t’obren els ulls, en aquest cas per fer veure com el racisme sistèmic als Estats Units s’ha anat transformant però està molt lluny de desaparèixer. Tot això es tradueix en moltes dades que segur que heu llegit els últims dies, com que si ets negre als Estats Units tens més del doble de probabilitat que un blanc de morir a mans de la policia o que un de cada tres negres acabarà abans o després a la presó (i això que són poc més del 10% de la població).

És difícil no tenir des d’aquí la sensació que aquella és una societat amb malalties cròniques molt greus que l’actual president no fa més que exacerbar. O potser l’ínclit Donald és només un símptoma més del tot el que no els funciona?

Brutalitat policial, racisme... Problemes que ens cauen molt lluny, oi? Òbviament aquí a casa no tenim un panorama tan desolador, però hi ha coses que han de millorar.

No deixa de venir gent de fora a establir-se amb nosaltres, i tots som conscients de les tensions que afloren 

No queden lluny casos com el de l’arrest al Raval de Barcelona (també enregistrat per algú des del balcó) que va acabar amb el detingut mort i sis mossos condemnats però sense que fossin apartats del servei. El factor racial no era present en aquest incident i en general les escenes més brutals que hem vist recentment no tenen a veure amb el color de la pell sinó amb el de la bandera. Tot i això recordo també haver llegit, justament per l’època del funest arrest al Raval, un estudi acadèmic que deia que a Espanya les probabilitats de ser aturat per la policia es doblen per als qui no semblen d’aquí (és a dir, si ets negre o magribí).

Tendència

La presència de minories ètniques a la nostra societat no es pot comparar amb els Estats Units o altres països europeus del voltant, però podríem fer una analogia amb la xenofòbia que estem lluny de desterrar del tot. No deixa de venir gent de fora a establir-se amb nosaltres, a ser nosaltres, i tots som conscients de les tensions més o menys subterrànies que afloren de tant en tant.

Fa uns dies vam sentir sobre els hotelers de Lleida que es van negar a allotjar temporers ni que els pagaven l’estada per anticipat. Racisme?

A Tarragona ja hi ha tants residents nascuts fora d’Espanya com a altres parts de l’Estat, i és possible que aquesta tendència s’accentuï. Un bon amic (i una de les millors persones que conec) em recomanava l’altre dia una botiga. «Els propietaris són de fora, però són bona gent».

En fi, potser sí que ens hem de mirar algunes coses.

* Periodista. Periodista tarragoní especialitzat en informació internacional. Durant quinze anys va cobrir informació de l’Orient Mitjà i el sud d’Àsia per a diversos mitjans catalans i estatals. També ha estat responsable de comunicació de Metges sense Fronteres a l’Afganistan.