Sempre hem sentit dir que és quan hi ha un moment difícil quan identifiques els amics de debò. Segurament és cert. La nostra societat està reconeixent inequívocament els seus herois, i no són polítics, ni militars, ni grans estadistes, ni líders mundials; són transportistes, caixeres, escombriaires, bombers... i un munt de petits-grans herois que cada dia fan possible el confinament protector de la resta. Gràcies.
També volem donar les gràcies, permeteu-nos aquest gest còmplice, al nostre col·lectiu, als enginyers. Enginyers biomèdics, informàtics, químics, de totes les especialitats que estan adaptant els seus esforços per fer allò que la societat necessita, respiradors, equips de protecció, oxigen o estadístiques epidemiològiques, el que faci falta. En definitiva, estan treballant en allò que va provocar la nostra vocació, aplicar la ciència i la tecnologia per fer un món millor. Segur que malgrat l’esforç i les dificultats estan gaudint de sentir-se útils, als enginyers ens agraden els reptes. Gràcies, companys.
Però avui volem fer públic un agraïment molt especial, que segur tots compartim. Volem manifestar el nostre sincer reconeixement al sector sanitari, i mostrar la nostra gratitud per la seva feina, indispensable, arriscada, solidària i compromesa. Un agraïment per a totes les baules de la cadena, metges, infermeres, auxiliars... que segur que hi ha molts dies que tenen por, que no estan segurs d’haver-se tret els guants correctament, que volen arribar a casa per sentir-se segurs, però que malgrat tot treballen i treballen amb un somriure cap als malalts. Perquè a ells els exigim professionalitat, però també els volem capaços de transmetre la seguretat i la confiança que nosaltres no tenim, i aquest plus s’ha de reconèixer.
Gràcies, doncs, pel somriure, per la paraula amable, per la mirada comprensiva, per l’optimisme, per la positivitat, són els seus «antibiòtics emocionals» que administren amb generositat i que també ajuden molt a espantar el dolor, la tristesa, la soledat.
Com a societat hem d’agrair la seva eficiència, única llum al final d’aquest túnel fosc. Tanmateix és particularment important fer-los arribar també aquest reconeixement per aquest element extra, un afegit molt important que en aquesta situació és igualment imprescindible: l’empatia.
Són els nostres grans herois socials i així els ho fem saber cada tarda a les vuit quan fem el petit gest dels aplaudiments, un gest insuficient i simbòlic però sincer, que pretén fer-los arribar un petó gestual col·lectiu. Gràcies .
Hi ha una frase feta anònima que diu «el que ha desplaçat la muntanya és el que va començar per treure petites pedres». A tots aquells que cada dia us aixequeu per treure petites pedres, en nom propi i en el de tota la Junta Directiva dels Enginyers Industrials de la demarcació de Tarragona, el nostre homenatge.
Fernando Torres és president del Col·legi d’Enginyers Industrials de Tarragona