Amb molt bon criteri sanitari i preventiu, Salou celebrarà la revetlla de Sant Joan sense fogueres. Amb aquesta decisió, l’antiga Salarius romana i l’actual vila turística amb més platges que llocs d’interès (segons les dades de Viquipèdia) fa un salt cap a la modernitat i ingressa a la moda i la tendència de les coses i productes sense res de la cosa ni del producte. Com per exemple els vins i licors sense alcohol, les hamburgueses sense carn, la llet sense lactosa ni nata, el pa sense farina, la truita sense ous i una àmplia gama de coses de menjar i de beure que cada vegada omplen més prestatgeries dels supermercats.
Com que cal fer del defecte virtut, les noves costums derivades de la pandèmia permeten celebrar un Sant Joan de l’anomenada nova normalitat sense aquelles fogueres que eren la gràcia de la revetlla des d’abans del naixement i martiri de l’apòstol. És una festa solsticial com Nadal. De culte al sol i amb elements simbòlics com el foc, els banys purificadors, la recollida de flors i herbes com els clavells, la mare-selva i els trèvols de quatre fulles que porten sort. Nit de com fer l’aigua de roses per a tot l’any. També de les bruixes. I dels focs familiars o comunitaris amb mobles vells que allunyen els mals esperits. No de bades s’anomena la Nit del Foc. Per tant, a Salou arraconen l’element principal d’aquestes festes ancestrals romanes i catalanes. Conserven, però, la flama del Canigó, un invent de l’any 1955 a la França del sud i que no va arribar a Catalunya fins el 1966.
En conseqüència, la revetlla del Salou per a turistes pot ser com una calçotada sense calçots, un botifarrada sense botifarres, un castell sense enxaneta, una crema de Sant Josep sense sucre, menja deliciosa a la que li han tret el sucre i el nom del sant. Com una coca de crema sense crema, una de llardons sense llardons o una de recapte sense recapte. I sense respectar ja ni la dita de Joans, Joseps i ases n’hi ha a totes les cases. Era abans una nit propícia al foc de l’amor platònic o carnal. Ara serà com una bacanal sense xampany o una orgia sense activitat sexual. Tot plegat, una altra post-modernitat pensada per aconseguir una societat cada vegada més inodora, incolora i insípida.
Cal admetre que les autoritats de Salou afavoreixen la societat del talent, la tecnologia, la ciència, la investigació, el coneixement i el 5G que prediquen alguns profetes i alguns polítics que venen fum. Però gràcies a aquest futur de les meravelles, valdrà més no sortir de casa i veure els focs i les revetlles per Internet, en vídeos vells i per la televisió de màxima definició possible. O en aquelles llars de foc simulades amb una pantalla digital que fan un caliu fred i sense emoció. Per això resulta paradoxal que es prohibeixin els focs ara que aviat no es podrà pagar el rebut de la llum i el gas i potser caldrà retornar a la llenya i al carbó per cuinar i escalfar-se. Ecològics, si pot ser. I en nom d’aquest utòpic món sostenible però insuportablement avorrit, ja fa anys que és obligatori portar els mobles vells a les deixalleries oficials. És a dir que, sota amenaça de sanció, la ciutadania fa la feina que feien els drapaires i la canalla. Sense saber ara qui fa realment el negoci posterior ni qui s’embutxaca les comissions.
La iniciativa d’un Sant Joan sense fogueres és un altre atemptat contra la màgia, la fantasia, les llegendes, les tradicions i la possibilitat de somiar i evadir-se mirant les flames. Altra vegada, es busca una societat laminada i freda com l’acer inoxidable. Ara els hi ha tocat el rebre a les fogueres i als petards. I els ulls de la canalla no seran tan brillants ni il·lusionats com quan començaven a créixer o a disminuir al cel les lluminàries del foc i la calor. Perquè també s’oblida els beneficis i el benestar de les persones i els animals, així com que evita calamitats, perills i altres desgràcies. Pot ser només una llegenda i un mite, però que tants i tants pobles, cultures i religions arreu del món rendeixen culte al foc i al sol fa pensar que potser sí que té alguna cosa sobrenatural. Sigui com sigui, i tal i com cantava Jaume Sisa «La nit de Sant Joan és nit d’alegria. Estrellat de flors, l’estiu ens arriba».
Amb arrels familiars a la Terra Alta, Joaquim Roglan va ser corresponsal a Ràdio Reus i cofundador de Informes-Ebre. Professor universitari, ha treballat als principals mitjans de comunicació de Catalunya i ha escrit vint llibres. Viu retirat a L’Empordanet.
