Torna l’estiu, amb l’energia i alegria que desprèn aquesta estació. Enguany, a més, es respira una sensació d’optimisme que ens va allunyant amb lentitud i prudència d’aquests últims mesos tan complexes que hem viscut.
Torna el lleure. Ens allunyem de la distància social i avancem cap a la socialització. Després de mesos de quarantenes, confinaments, limitacions de mobilitat, tots necessitem recuperar les relacions socials, sortir a l’aire lliure i entrar en contacte amb el medi natural. És el moment de deixar de veure als amics a través d’una pantalla i tornar-los a mirar directament als ulls. I ara que ha finalitzat un curs escolar on equips de docents, personal d’administració i serveis i nenes i nenes ens han donat una lliçó de responsabilitat i compromís amb els altres, tornem a obrir les portes les entitats de lleure amb colònies i casals. I com l’any passat, i esperem que sigui el darrer, ho farem encara amb distàncies, mascaretes, gels, amb mesures de prevenció, per garantir unes activitats de lleure segures però igual d’enriquidores.
Tornen aquelles vivències de gaudi i aprenentatge, que marcaran els infants i joves que hi participin i que els faran créixer, que els aportaran experiències úniques i nous coneixements, que els permetran fer nous amics, (re)trobar la natura, jugar, descobrir, ser més autònoms i responsables, aprendre, compartir, conviure amb la diversitat.
Tornen els casals i les colònies, uns espais educatius que cada any mobilitzen a desenes de milers d’infants i joves a les comarques de Tarragona. Tants, que han convertit aquestes activitats de lleure en un patrimoni imprescindible de l’essència del país. I aquestes activitats seran més necessàries que mai després d’un any i mig tan complicat per a infants, adolescents i joves que els han generat neguits, pors, angoixes i en alguns casos, fins i tot la pèrdua de persones estimades. Els casals i colònies d’aquest estiu, han de servir com a punt de partida de la recuperació emocional, com a bàlsam que guareixi les ferides invisibles d’aquests mesos, com a retrobament amb l’entorn natural i amb l’aire lliure. Les primeres activitats de lleure postpandèmia o les darreres en pandèmia, segons es vulgui. O així ho esperem.
En aquest marc de recuperació i optimisme les famílies confien, un any més, en els casals i colònies com el recurs perquè els seus infants visquin l’estiu amb tots els ingredients que el fan especial, amb tots els ingredients que els ofereixen les activitats de lleure. En aquest sentit, enguany se’ns fa evident aquest interès i il·lusió per part de famílies i infants per participar en aquestes activitats.
La nostra zona comença ara una lenta recuperació econòmica i social, molt vinculada al turisme i aquestes activitats suposen un suport important perquè les famílies puguin organitzar la seva vida laboral i familiar, en un espai de confiança i creixement pels seus infants.
Malauradament, tornem també com cada estiu les desigualtats. Com a Fundació Pere Tarrés l’any passat ja vam comprovar que el 30% de les famílies sol·licitants de beques d’estiu havien demanat una beca d’aquestes característiques per primer cop assegurant que estaven en una situació de vulnerabilitat sense precedents en la seva vida. El 76% estaven sota el llindar de la pobresa, el 33% havien perdut la feina per la crisi derivada de la pandèmia i el 42% no estaven rebent cap ajut social. Una situació molt alarmant. Aquest estiu preveiem que aquesta desigualtat en l’accés al lleure sigui encara més profunda.
La crisi sanitària ha comportat també una crisi social i econòmica sense precedents que ha generat un augment de famílies que es troben en situació de vulnerabilitat. Com a societat hauríem de responsabilitzar-nos de no crear dos tipus de vacances d’estiu per als infants en funció de la situació socioeconòmica de les seves famílies: l’estiu dels que podran gaudir del lleure, aprendran, faran amics, adquiriran nous valors i coneixements. I l’estiu d’aquells nens i nenes que perdran l’oportunitat de viure experiències educatives valuoses i enriquidores.
Les vacances d’estiu haurien de ser un moment per oblidar preocupacions que no els corresponen com a infants. Com per exemple on dinar o berenar quan s’acaba el col·legi. O estar tot el dia sols en un pis petit i calorós on gairebé no es té espai ni intimitat.
Alguns infants passaran l’estiu tancats a casa o jugant pel carrer, en comptes de gaudir d’activitats que els apropin a la natura, la diversió i la convivència, quan probablement aquests són els que en tenen més necessitat. En aquest hi ha moltes iniciatives i entitats que fem un esforç perquè no es donin aquestes desigualtats i tots els infants puguin gaudir de l’estiu que es mereixen, d’un estiu ric, d’un estiu de lleure i diversió. Però encara hi ha desigualtat i cal continuar treballant i posant esforços perquè ningú quedi exclòs i perquè hi hagi un sol estiu, brillant, i igual per tots els infants.
Montse Vall, directora de la delegació de la Fundació Pere Tarrés a Tarragona.