Ja som a una nova època. Serà de grans canvis i la història la recordarà per la maleïda pandèmia covid-19: una catàstrofe mundial amb terribles estralls a la salut i a l’economia. No és just ni sensat, però, simplificar culpables assenyalant el virus SARS-CoV-2, els xinesos, els rats penats o els pangolins. Probablement, la principal causa del desastre és una negligència mundial: la incapacitat per harmonitzar i coordinar una prevenció i promoció de la salut de gran qualitat, per una banda, i la desídia per haver permès una excessiva i prescindible híper-mobilitat humana, responsable de la transmissibilitat de la infecció i l’augment de persones contagiades.
Els clubs economicopolítics dels països més desenvolupats, s’han mirat massa el melic alhora que han menystingut una visió geoestratègica global. Són lloables les cooperacions internacionals, però només una estratègia global que millori la higiene, la salut, la formació i l’economia, pot disminuir les infeccions i els contagis pandèmics. Si no s’ha fet no és per un problema de diners, ja que és suportable un pressupost cofinançat amb coeficients d’aportació ajustats a les economies de cada país. Només així es pot ajudar el planeta Terra i a la majoria dels seus habitants.
El país més ric del món i amb la recerca més avançada, ha aconseguit en temps rècord dues vacunes d’eficàcia demostrada i risc assumible. Malauradament, però, la brutalitat que hem vist a l’assalt del Capitoli de Washington és l’altra cara de la moneda. El món ha vist que en qualsevol moment poden esclatar grups incontrolats que munten un sidral amb violència, ús d’armes i bestialitat irracional. Igual com cada dia veiem els milers d’immigrants que fugen en pasteres i moren en mig de la Mediterrània o de l’Atlàntic, i veiem injustícies socials a tort i a dret.
Com en els vasos comunicants, cada persona humana té dosis de bèstia i dosis de sapiens, separades per una fina membrana que permet transvasar proporcions. Només un senzill clic pot fer dominar un cantó o l’altre, la bèstia o la intel·ligència. I el més greu és que el clic el pot provocar qualsevol despentinat que estigui entrenat per a manipular la realitat en benefici propi.
I aquí nosaltres què fem? La majoria de bons experts en economia coincideixen que som els que estem pitjor, i alhora els que més millor remuntarem. Sona bé, oi, però és clar, recuperarem més perquè estarem més avall, no? Ja podem plegar si no sabem gestionar els milers de milions d’euros que la UE ens deixa a interès zero i a fons perdut, amb l’única condició d’aplicar-los a innovació i transformació. Aquest tren no tornarà a passar en dècades o potser mai més, i en cas de no saber gestionar aquesta oportunitat, tant l’economia l’espanyola com la catalana poden estar en KO tècnic. Fins ara no hem mogut prou bé la fitxa, però encara hi som a temps. Necessitem gestors de la ‘cosa pública’ capaços d’innovar tots els sectors que s’han d’adaptar a una nova època presidida per la tecnologia neta, el benestar i la sostenibilitat. En cas contrari tots patirem molt.
És clar que Espanya pateix un dèficit públic molt alt, però no és això el més greu. El que més contribueix a la fallida és la disminució d’ingressos a les administracions públiques; i per augmentar els ingressos públics hi ha d’haver salut i empenta empresarial, una gestió pública competent, i persones ben formades amb capacitat de versatilitat i de resiliència. Ens hem d’adonar que aquesta oportunitat no la podem deixar passar.
Ensenyament, Recerca, Salut i Economia, van donades de la mà a un mateix nivell, com una sardana. Sense cada una d’aquestes quatre branques cap país pot evolucionar; però també cal un bon cap de colla (gestió de govern) i que soni bona música de flabiol, tible i la tenora (finançament). Només així podran funcionar com cal tots els puntals bàsics per a la societat, com justícia, treball, seguretat o habitatge.
No ens podem desanimar ni perdre temps donant la culpa a altres. Necessitem que governin i gestionin gent molt ben preparada i que pugui aportar solucions pel present. És clar que ens interessa el futur, i molt, però només millorant el present podrem assolir un millor futur. Ànims i a votar.
Josep Maria Bertran Soler: Metge de Família. Nascut a L'Espluga de Francolí, resideix a Creixell, és metge titular i metge de família i titular del Comitè Consultiu per a Formació Mèdica del Consell d'Europa.
