El Govern de Catalunya acaba d’aprovar el Pla de Gestió de l’Aigua. Serà suficient davant de l’actual sequera extrema per no dependre de les pluges?
Tindrem períodes de sequera cada vegada més extrems i persistents. De fet, la sequera que vivim actualment ho és. Com a Govern no mirem al cel i planifiquem des de ja les infraestructures per les sequeres que vindran.
El total d’actuacions previstes en el pla de gestió de les Conques internes de Catalunya incrementaran en prop d’un 30% la disponibilitat d’aigua. El 2027, disposarem de 182 hectòmetres cúbics més, el doble del consum anual de la ciutat de Barcelona.
En aquesta equació de planificació, hem de fer partícips a tots i totes: destinarem 266 milions de suport als ajuntaments; multiplicarem per 5 la inversió en restauració ambiental del cicle de l’aigua, perquè si no protegim el medi la inversió no té sentit, i aquest juny engegarem la taula nacional de l’aigua per a debatre sobre el model d’ús d’aquest recurs escàs i preuat. Treballem per garantir l’oferta d’aigua, però també cal que la demanda s’adapti a l’escenari d’emergència climàtica.
La regeneració i la dessalinització són claus davant de l’escenari de futur?
Sense cap mena de dubte. En l’horitzó 2027, el Pla que acabem d’aprovar preveu duplicar la capacitat de dessalinització i augmentar de 70 a 120 hm3 la producció d'aigua regenerada, entre altres actuacions. Es tracta d’una inversió estimada de 2.400 milions d'euros.
En el temps immediat, tenim dos projectes claus en marxa. Un és l'ampliació de la planta dessalinitzadora de la Tordera, que ja ha superat el tràmit d’informació pública. A través d'una inversió superior als 220 milions d'euros, quadruplicarà la seva actual capacitat de producció passant dels 20 als 80 hm3. Pel que fa a la dessalinitzadora del Foix, a Cubelles, tindrà una capacitat fins a 20 hm3. Amb una inversió propera als 150 milions d'euros, la planta podrà aportar aigua per a les demandes urbanes de les comarques del Camp de Tarragona. Es preveu que les obres es puguin licitar abans que acabi el 2023.
Catalunya perd, de mitjana, un 25% de l'aigua potable que circula per les canonades, segons dades de la pròpia Agència Catalana de l'Aigua. Què s’està fent al respecte?
És clau acompanyar el món local per avançar en eficiència en la gestió. Tot i que les competències de l’Agència Catalana de l’Aigua es limiten a l’abastament en alta, on tenim previst més de 40 M€ en ajudes, aquest Govern ja ha activat una línia d’emergència de 50 milions d’euros que aniran directament a ajuntaments amb l’objectiu que puguin millorar les seves xarxes. Però més enllà de les inversions, el diàleg és clau per a una bona gestió de l’aigua: el setembre de 2021, quan ningú no parlava de sequera, vam activar el Pla Especial de Sequera. Des d’aleshores des de l’ACA s’han celebrat més de 20 reunions amb 700 alts càrrecs (alcaldes, presidents de consells comarcals, regidors...) per informar de la situació i donar suport per a la millor gestió del recurs. Hem de treballar plegats, és una prioritat pel Govern.
Municipis tarragonins es troben ja amb restriccions d’aigua. Aquesta xifra anirà a més?
En l'àmbit del Consorci d'Aigües de Tarragona, ara mateix, un total de 51 municipis de set comarques passaran al nou escenari d’alerta, amb caràcter preventiu, arran del descens de volums de l’embassament de Mequinensa. Ens avancem per protegir l’abastament per a tots els usos.
Quins plans tenen per al delta de l’Ebre?, tenint en compte que el cabal ecològic no depèn del Govern sinó de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre.
L'aportació d'aigua dolça a les llacunes i les badies és fonamental, incloent-hi el cultiu de l’arròs com a una part natural del procés, i també és vital per a la conservació de la biodiversitat del delta.
A Madrid hem exigit que es respectin els cabals ambientals i hem demanat ser part activa de la gestió que fa la CHE de l’aigua que necessita Catalunya. Per ara, com en altres qüestions claus pel país com és la gestió de Rodalies, no hi trobem una resposta que pugui resoldre les greus mancances que implica no poder gestionar recursos claus dels catalans i catalanes.
Tot i aquest escenari, continuem treballant. Des del Govern reafirmem el nostre compromís amb l’Estratègia Delta i avancem en els projectes que ja estan en marxa com les guardes de les bases. Catalunya es troba al 15% de producció d’energia provinent de les renovables. Anem molt endarrerits tenint en compte que l’objectiu és el 50% el 2030.
S’arribarà a temps d’assolir l’objectiu de neutralitat climàtica el 2050?
Nosaltres estem convençuts que sí. De fet, el Govern disposa d’un full de ruta, que és la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050, que identifica quines són les polítiques que cal aplicar i quines fites hem d’assolir per complir aquest gran objectiu que és descarbonitzar el nostre model energètic. És cert que en renovables, per exemple, pot semblar que anem molt lents; bàsicament, estem trencant la inèrcia de deu anys de paràlisi i fent la feina tant de planificació com de tramitació de projectes que s’hauria d’haver fet en aquesta darrera dècada.
En alguns països s’ha reobert el debat sobre la necessitat de mantenir obertes les nuclears per l’elevat pes que tenen en la producció energètica. Ho preveuen també des de Catalunya tot i que la central de Vandellòs i les dues d’Ascó tenen ja data de caducitat?
No. La transició energètica que plantegem i tenim al cap no té espai per a l’energia nuclear: parlem d’un model basat totalment en les energies renovables i en l’estalvi i l’eficiència energètica, més distribuït i amb la ciutadania al centre.
Tots els exercicis de planificació i prospectiva energètica que s’han fet a Catalunya ja s’han fet amb l’escenari d’un tancament de les nuclears a principis de la pròxima dècada, i sempre s’ha conclòs que hi haurà alternatives per cobrir la seva producció. Ara bé, hem de ser conscients que això suposa més infraestructures de generació d’energies renovables i de transport. I també hem d’acompanyar el seu tancament amb les mesures necessàries perquè les zones on s’ubiquen no pateixin un impacte econòmic, que és el que estem fent amb el Fons de Transició Nuclear.
Fa uns dies s’anunciava que la Vall de l’Hidrogen de Catalunya tindrà com a seu Tarragona (al Port), donat l’impuls públic i privat cap a la transició energètica que s’ha fet des del territori per part de la URV i el pol petroquímic. Fins a quin punt és clau aquest recurs?
L’hidrogen verd serà important en la mesura que hi ha determinats consums energètics que no es podran electrificar i que caldrà continuar cobrint, i que part d’Europa seguirà requerint combustibles per a usos tèrmics per ser competitiva.
Estem davant la configuració d’una nova indústria i és el moment de posicionar-s’hi si volem poder-hi competir, i convertir-ho en una oportunitat per dinamitzar l’economia catalana.
Però hem de tenir en compte que perquè aquest projecte tingui sentit hem de fer tots els deures que implica la transició energètica: instal·lar més energies renovables, utilitzar l’energia de manera més eficient, electrificar tots els consums possibles.
