M’ha semblat curiós donar una mirada enrere per veure com han canviat les coses amb el temps. Evidentment les festes no són una excepció als canvis que s’han produït en tots els àmbits durant aquest temps i, per tant, hi veurem moltes diferències tot revisant el programa i la premsa que se’n va fer ressò.
D’entrada val a dir que es manté la part més central del ritual festiu, segons quedà escrit l’any 1370 en les ordinacions de l’arquebisbe Pere de Claresquí sobre la celebració de la festa. En elles s’apunta, entre altres coses, que a la vigília de la festivitat hi haurà cant de vespres a la catedral i l’actuació de les danses dels gremis per tota la ciutat. Pel dia de Santa Tecla s’estableix l’anada a ofici, amb les danses i la senyera de la ciutat, així com la sortida de la professó del braç precedida pels balls. S’hi pot reconèixer clarament el cercavila del 22 i les anades a ofici i professó del 23 que encara avui es celebra i que, amb diferències horàries, també es va celebrar l’any 1923.
Abans d’entrar en el detall del programa, però, em permeto resaltar un paràgraf del Diari de Tarragona del 21 de setembre d’aquell any on destaca la bona consideració que tenien pels organitzadors de la festa amb una retòrica que ara ens resulta prou llunyana: “.../... nuestro Ayuntamiento cuando en ello se empeña, sabe organizar festejos que compiten y aún aventajan a los que se efectúan en las principales capitales de la nación. Por anticipado nuestra entusiasta felicitación al alcalde Sr, Mullerat y a cuantos concejales integran la Comisión municipal de fiestas.”
La vigília
La festa comença el dissabte dia 22 hi ho fa a les 12 amb repic de campanes, globus aerostàtics i focs artificials. Es feien 3 tocs de clarins per colocar la bandera de la ciutat. A dos quarts de quatre comencen les celebracions a la Catedral i a les cinc ja surten els elements festius que aquell any seran, segons el programa, Gegants i Nanos, Xiquets de Valls, Balls de bastonets, Voluntaris d’Àfrica i Dames i Vells, que anaven acompanyats per les gralles i “música militar”.
Del seguici destaca el desaparegut ball parlat dels Voluntaris d’Àfrica, que es documenta per primer cop l’any 1876 i que s’inspira en les guerres amb el Marroc de final del s.XIX amb intervenció de soldats de les nostres comarques sota les ordres del general Prim. Durant el ball es tiraven per trets i es feien accions de guerra.
Aquell dia destaca per l’obertura de la I Fira de Mostres, que es va allargar fins el dia 25 i que s’instal·là al tram de la Rambla que hi ha davant del Banc d’Espanya. Per l’espai que li dediquen els diaris va ser considerat el plat fort de la festa. La tarda-nit passa entre una vetllada literària, un concert de la banda militar i un ball a l’Ateneu, aleshores a la Rambla.
Acaba a les 12 de la nit amb un castell de foc a la Punta del Miracle i un ball, de nou amb la banda militar i de cornetes i tambors.
Santa Tecla: ofici, balls parlats, castells i professó
El dia de Santa Tecla comença amb les matinades que fan les gralles, la banda militar i la banda de cornetes i tambors, també del regiment. Li segueix una tronada per fer l’anada a ofici a dos quarts de deu, amb totes les autoritats locals i provincials, civils i militars, amb la bandera de la ciutat i acompanyats pel mateix seguici del dia anterior. Com és habitual l’ofici el presideix la màxima autoritat eclesiàstica i omple la Catedral.
Cap a les 12 del migdia hi ha una mica de tot, alternant a la mateixa plaça: Castells pels Xiquets de Valls, audició de sardanes amb la Cobla La Principal de la Bisbal i concert del Cor l’Ancora mentre els balls parlats de Bastonets, Dames i Vells i Voluntaris d’Àfrica tancaven les actuacions.
A les quatre de la tarda hi ha toros i futbol. Pel que comenta la premsa, el futbol es fa al camp del Tarragona F.C a la Glorieta (Baixada del Miracle) que el del Nàstic no estava a punt. De les quatre a les sis els balls parlats tornen a fer actuacions pels carrers tot esperant l’inici de la professó programada per les sis de la tarda. Com es pot veure aquí no es programa de manera especial l’entrada del braç ni l’anada i tornada d’ofici. De set a nou hi ha sardanes a la Rambla, tot i que a les vuit, també a la Rambla, hi ha un castell de focs.
Per acabar el dia es convoca un concurs de bandes civils i militars que reuní unes 4.000 persones a la plaça de toros. Les bandes participants fan un cercavila des de a plaça de la Font, interpretant “airoses marxes”. Les bandes inscrites eren la del Regiment d’Infanteria Alcántara 58, la Filarmónica Centre Vallense de Vall de Uixó, la Musical de Torrent, la Unió Filharmònica d’Amposta, la Palma de Reus i la Lira Dertosense de Tortosa, l’Iris de Paz de Darmos (Tivissa) i la Lira Roquetense de Roquetes.
El dia de la Mercè
El dia 24 també comença amb les matinades per seguir amb una misa de campanya a la Rambla. A dos quarts de dotze al Coliseu Mundial (1912-1927 a la cantonada d’Adrià amb Armanyà) concert de l’Orfeó Tarragoní i la cobla La Principal. A les dotze els Xiquets de Valls fan castells al Pla de la Seu. A les quatre de la tarda arranca a final del concurs de bandes iniciat el dia anterior mentre es fan nous partits de futbol. A les set hi ha sardanes a la Rambla. A la nit el Castell de focs es fa al Pla de a Seu, mentre que a la Rambla hi ha un concert per una banda militar. A les dotze es combina una ballada de sardanes amb un ball que interpreta, un cop més, una banda militar.
Acaba a festa
Aquell any la festa es va allargar fins el dimarts 25 amb un matí on es combinen una cursa de bicicletes, una nova actuació dels Xiquets de Valls, un concert per la banda militar i una nova ballada de sardanes. Per la tarda es repeteixen tant el concert de la banda com les sardanes i aquí conviuen amb unes festes esportives que organitza el Nàutic. A les deu de la nit una “Gran Retreta civic-militar” amb la presència de les “tropes de la guarnició i societats culturals i artístiques de la ciutat”, segons diu el programa.
A les onze la festa ja va acabant amb un castell de focs a la Plaça dels Carros, que segueix amb un ball de gralles al mateix lloc. A la Rambla hi haurà la darrera ballada de sardanes per acabar amb una “espatarrant traca” coincidint amb la mitjanit.
Com podeu veure, en aquella època tant les sardanes com la música militar tenien una presència rellevant. També sembla que, al contrari que passa avui en dia, hi havia mancances de bars de manera que l’organització en va instal·lar un al passeig de les palmeres i la fira de mostres també en va incloure un com un estand més.
Com us deia, moltes diferències i molts actes que avui veiem com a curiositats però que cal entendre en la situació i mentalitat de l’època. En tot cas, el més important és que la festa era present a la ciutat i els actes tradicionals seguien mantenint–se, uns 600 anys després, entre músiques militars.