Els pobles petits, on l’agricultura és i ha estat la principal font de la seva economia, perden habitants, els joves marxen, i les seves potencialitats queden minvades.
Aquest és un dels problemes més importants que té el país sobre la taula en aquests moments. El despoblament ens genera problemes afegits, atès que en perdre gent al territori perdem equilibri territorial i deixem de gestionar-lo, amb tot el que això representa, de creixement de la massa forestal i increment del risc d’incendis.
Què es pot fer?
Hem de fer tots els esforços per no perdre habitants als pobles petits i al territori rurals. I una de les claus per a aconseguir-ho és crear unes bones condicions de vida en aquests espais, el màxim assimilables possible a les zones urbanes, de manera que la gent tingui incentius per a quedar-s’hi o anar-hi a viure. Primer cal analitzar la pèrdua de població per a determinar les necessitats, i definir les estratègies i actuacions a abordar. Mitjançant l’Observatori del Món Rural, de la Fundació del Món Rural, s’han aplegat les principals dades.
Quines?
Les dades de l’últim observatori donaven alguna tendència positiva: la taxa de població de menys de 35 anys, l’any 2017 se situava al 38,3% mentre que el 2016 era del 35,4%. Una altra dada interessant: es redueix el nombre de municipis que perden població, tot i que necessitem millorar.
Quines són les accions que ja s’han posat en marxa?
Tenim la Comissió Interdepartamental de Despoblament Rural. Per primera vegada Catalunya afronta aquesta problemàtica des d’un àmbit transversal. Aquesta Comissió coordinarà l’elaboració d’un informe en què s’avaluï la situació actual de despoblament. I per tal de facilitar les tasques de la Comissió, es crearan grups de treball: Polítiques Generals, de manteniment de la població, estiguin o no en el sector agrari; Mobilitat i serveis del territori (facilita que la gent es quedi o no: educació, salut, etc.), i Observatori socioeconòmic: potenciació econòmica i de les noves tecnologies (també la telefonia mòbil).
Els joves són clau.
El Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2014-2020 és un dels principals instruments de què disposa la Generalitat per tal de promoure una política estructural dirigida al món rural, donant especial atenció als sectors agraris i forestals. Dins d’aquest programa hi ha la línia d’incorporació de joves, que té com a objectiu fomentar la creació d’empreses agràries per part de joves.
Ja ha tingut resultats concrets aquest programa?
Aquesta línia ha permès incorporar, al sector agrari, al voltant de 3.400 joves al llarg del període que va del 2007 al 2017. També una acció més concreta del programa Leader, que planteja la dinamització de l’economia local de l’espai rural, és el projecte ‘Odisseu’, per a facilitar el retorn dels joves a l’espai rural, per a desenvolupar el seu projecte vital.
És reversible el despoblament?
Estem segurs que el despoblament és reversible i per això hi posem molts esforços i recursos. Però hi ha una condició que ha canviat i que hem de tenir molt present. El despoblament i el relleu generacional en el sector agrari no podrà venir només des del mateix territori ni del mateix sector primari, tot i que hi tindran molta importància.
Llavors?
El despoblament l’evitarem incorporant persones de fora del territori i del sector, i per això és clau crear condicions de vida, tant econòmica com social, el màxim de semblants a les de l’entorn urbà, per tal de generar l’interès perquè les persones vegin els avantatges de viure en aquests espais. Aquí pren valor el Leader.
Quin futur veu?
Amb la complicitat activa de tots els agents implicats (administracions, agents locals i empreses), el futur el veig amb optimisme. El país necessita el medi rural per a sobreviure, i per tant, el món urbà no li pot girar l’esquena.
Hem de reconèixer la importància del territori.
A tots ens agrada sortir i gaudir del territori i del paisatge, però hem de tenir en compte que aquests espais existeixen, i tenen vitalitat, perquè hi ha persones que hi viuen i hi treballen, pel que hem de reconèixer la feina que fan i, en la mesura que es pugui, hem de facilitar-los les condicions perquè puguin continuar-hi treballant i vivint, i que puguin fer-ho en les millors condicions possibles. Però sobretot, no ho han de fer perquè la resta pugui gaudir d’un territori endreçat i cuidat, ho han de poder fer perquè és allò que volen.
