En la vida hi ha professionals constants i valents. No puc definir d’una altra manera a qui ha encapçalat un llibre, presentat ahir a la nostra ciutat, que aplega deu persones per tractar un tema tan complex com la Tàrraco romana. Sovint han saltat espurnes per qüestions que hi estan vinculades, també –diguem-ho– com en tants altres temes més o menys apassionants.
L’Albert Saludes Casas ha estat, en paraules seves, «el paper secant entre els autors» de ‘Tárraco, reflejo de Roma’ (Silva, 2022), aparegut en versió castellana i que espera veure la catalana en un futur proper. «No hauria esta possible sense la contribució desinteressada dels assagistes i el suport econòmic de la Fundació Mútua Catalana», un dels socis amb què compta la cultura a Tarragona.
Quotidianitat
Saludes creu que «vivim tan constantment envoltats de l’herència romana en la nostra quotidianitat que l’oblidem. Caminem per la Via Augusta o per l’avinguda Roma, per carrers amb noms d’emperador com Adrià o August». Fa poques hores comentàvem amb companyes i companys de les tribunes del ‘Diari” que convindria imitar altres ciutats i escriure una o algunes paraules, sota dels noms de les plaques de les vies urbanes, definint qui foren aquests personatges. Potser ens faríem creus de la desconeixença generalitzada.
«He coordinat aquest projecte amb voluntat divulgativa, perquè sigui fàcil entrar en la temàtica», resumeix l’Albert. A la vora de la mar, li demano les virtuts de cadascun dels integrants d’aquesta selecció diversa. «Xavier Climent Sánchez és un enamorat de l’arquitectura, les pedres i la història de Tarragona» i aborda les infraestructures hidràuliques d’aquell temps, partint de l’aigua com un bé preuat.
Seguim amb una altra eina clau: el port, que treballa Coia Escoda Múrria. «Considero que encara s’ha parlat massa poc del port de l’època romana de Tarragona; potser més militar que comercial en els temps inicials», apunta Saludes. El vessant mèdic ve de la mà de Jaume Fontanet Torres, amb la visió sobre el doctor particular d’August, Antoni Musa, aquell cèlebre desconegut «per al qual el Col·legi de Metges reivindica una estàtua però que l’Ajuntament no atén».
Arqueòlegs
Els arqueòlegs també tenen finestres en el llibre i en realitat representen el bloc numèricament més notable. «Josep M. Macias Solé és molt primmirat i molt savi», diu el coordinador. S’endinsa en l’epíleg de l’època romana de Tàrraco. «Joan Menchon Bes cavalca entre la transgressió total i l’enamorament per la seva feina», continua. «Andreu Muñoz Melgar és l’enllaç entre els mons romà i paleocristià», en la fermesa personificada.
«Francesc Tarrats Bou em feu interessar per la diversitat informativa i m’obrí un ventall de coneixements que em va copsar. Ha esdevingut un avalador de la història amb estudis profunds que l’han revisitada», explica qui compta entre la seva experiència haver fotografiat les peces del Museu Nacional Arqueològic.
Tanca aquest apartat arqueològic César Pociña López, que se centra en l’equipament militar de l’època. Saludes assegura que «treballa per representar fidelment allò que ens ha arribat «deformat» fins als nostres dies, essent un dels elaboradors de peces de reconstrucció a partir de troballes arqueològiques». És innegable que el cinema dels pèplums transformà les estètiques locals dels nostres soldats romans en una nova imatge, que posteriorment les investigacions han contradit parcialment o totalment. El mateix Albert actua com a coautor amb un altre article sobre els legionaris i Enric Seritjol Ferré, «una de les ànimes de Tàrraco Viva», completa aquest apartat militar amb un tercer article. Que l’estudi de la guerra serveixi per trobar la pau.
