Són les cinc de la tarda i la Maria Antonia Martorell Poveda ens espera a l’antiga botiga de cal Bombo, al carrer de la Merceria 13. Els queviures, els ciris de bateig i les espelmes votives han deixat pas a les creacions de l’Associació Pessebrista. Els recomanem que les visitin.
De seguida, entren les primeres xiquetes i xiquets visitants, atesos al mostrador de l’esquerra. Aquesta doctora en Antropologia Mèdica, llicenciada en Antropologia Social i Cultural i diplomada en Infermeria segueix «l’herència» del seu pare, entusiasta d’aquesta manifestació patrimonial que pregona el Nadal.
Avui compartim conversa amb ella en tant que l’Associació tarragonina ostenta la presidència de la Federación Española de Belenistas. L’entitat local nomenà Martorell per exercir el càrrec, un cop Carles Tarragó faltà el desembre de 2020.
«He estat la segona dona en aquesta funció, si bé la primera ho fou només durant uns mesos en morir un altre president i rellevar-lo la seva esposa», apunta la Maria Antonia. «Tarragona ocupa la presidència fins al juny de 2024», anota qui ha estat al capdavant de l’ens estatal els darrers tres anys.
Vuit segles
Aquest Nadal es compleixen els 800 anys del primer pessebre, escenificat a Itàlia sota la direcció de sant Francesc d’Assís, mostra de la teatralitat popular considerada l’origen d’aquesta tradició traspassada a l’univers de les figuretes, la molsa, el brancatge, l’escaiola i el suro. Amb aquest motiu, divendres 3 i dissabte 4 de maig de 2024 la Universitat Rovira i Virgili acollirà el seminari sobre l’efemèride, al campus Catalunya, amb la coorganització de la Federació Catalana de Pessebristes, que aixopluga l’entitat tarragonina.
El seminari comptarà amb una ponència central; sis de sectorials; una taula rodona; una dinàmica transversal, amb recollida d’aportacions mitjançant panells, la seva sistematització i l’elaboració de conclusions; i una activitat comunitària d’elaboració d’una proposta en una sessió plenària.
La URV i els pessebres s’aplegaran de la mà de Maria Antonia Martorell
Martorell detalla els tres eixos en què s’ha estructurat el seminari: «L’art i la història, que inclou el fet fundacional a Greccio –Itàlia–, el pessebre en l’art, l’evolució, la tècnica de l’escola de Barcelona, o la varietat d’expressions des de les disciplines plàstiques i escenogràfiques a la música i la literatura».
El segon àmbit versa sobre filosofia i teologia. «L’abordem com a fet religiós i simbòlic, l’encarnació en les creences, el relat bíblic en contextos contemporanis, o la transmissió de valors», detalla. Finalment, el tercer bloc serà el de l’antropologia i la cultura popular, tocant «els processos d’enculturació i socialització, els significats actuals, des del fet religiós a l’expressió com a patrimoni cultural immaterial, amb diferents vessants propers com els pessebres vivents, els Pastorets o les nadales».
Emoció indispensable
El seminari a Tarragona serà el preàmbul del congrés estatal que cada any té lloc a la tardor, com a prèvia del Nadal i que el 2024 serà a l’avui remoguda Pamplona. La Maria Antonia fa èmfasi en què «cada territori assimila el seu propi paisatge per construir el pessebre». Alhora posa en valor el fet que «avui vivim situacions socials que ja apareixien en el pessebre, com la fugida a Egipte». I conclou: «El que mai no pot faltar en un pessebre és l’emoció; la del que el fa i la del que el contempla».
La mateixa que ella comparteix amb les xiquetes i xiquets visitants de l’exposició, mentre repassen el qüestionari en forma de joc que han emplenat. El 2022 l’Estat declarà el pessebrisme com a Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial. Que tinguin un esplèndid 2024.
