Mas Colet
Era una parada obligada dels autobusos que anaven a la platja. És un edifici de l’any 1930 aproximadament. La història dels «Colet i la carn» ve de lluny. Més de 130 anys. La va començar Pau Colet Figueras, i a ell el va seguir el seu fill Jaume Colet Guxens, casat amb la Montserrat Guasch, germana de la meva àvia Marina. Va continuar el negoci familiar el seu fill Lluís Colet Guasch i després el seu nét Lluís Colet Sancho, i ara ja van per la cinquena generació.
Els meus records del mas: a mà dreta hi havia una basa i la casa principal (encara hi és), amb un gran magatzem als baixos. Tot just al davant dues naus de mida considerable (una se l’endugué l’ampliació de la Via Augusta) i al mig un carrer on entraven els camions que carregaven i descarregaven el bestiar.
A la primera nau hi tenien les vaques, i més al fons els corders. Al costat, la caseta del masover. L’Agustí Ventura conegut per tothom com «Sebastià» i de malnom «el sano», era com un mes de la família. El recordo sempre amb una boina al cap. Era l’encarregat d’esmunyir les vaques i anar a repartir la llet a la ciutat amb la seva tartana, a les lleteries i cases particulars.
La meva germana i jo anàvem diàriament als estius des del nostre mas a l’Ermita de la Salut amb la lletera fins al Mas Colet a buscar la llet del dia per la nostra família. Abans d’arribar al mas creuaven d’anada i tornada les Parcel·les Tuset (el seu nom es deu a la propietària dels terrenys María Luisa Tuset que va decidir parcel·lar-los i llogar-los).
Ara em ve al cap el programa que feien a Ràdio Tarragona «El disco solicitado» i recordo que sempre hi havia algun disc dedicat a alguna persona que vivia les Parcel·les Tuset.
Abans d’arribar a la carretera de Barcelona passava al costat del «chatarrero» i després a tocar de la casa bar del Franco Coso i la Fina. Avui en dia tots aquests records se’ls ha engolit la urbanització de la Vall de l’Arrabassada.
Mas Micó
Més endavant i al començament del Camí de la Cuixa, tenia el seu mas la família Micó Cornadó, amb uns jardins espectaculars i una vista capa el mar incomparable. Allí van passar la infantesa els tres fills: la Titón, el Joan i el Carles (company d’estudis del Col·legi La Salle).
Mas Vallvé
A tocar el mas Vallvé, conegut també com a Vila Morera o com «mas de les bombes». Se’l coneixia així perquè van caure algunes durant la Guerra Civil que no van esclatar i que van acabar formant part de la decoració. Era un edifici central que podeu veure a la imatge i amb un gran palmerar que encara es conserva. Tenia l’entrada pel camí de la Cuixa i la paret de tancament està feta imitant les formacions de les muntanyes de Montserrat.
Mas dels ferros
Al número 105 el Mas dels Espejo de 1960 i una mica més amunt al 99 el Mas de Santiago Vallvé Morera (el dels ferros, així se’l coneixia a la ciutat), amb negoci al carrer Sant Miquel 21.
El mas s’estenia fins a les vies del tren. Avui en dia es conserva l’edifici principal. Amb l’ampliació de voreres de la Via Augusta (per a mi amb molt d’encert) el nou propietari va ‘replicar’ la seva porta d’entrada i el mur, però uns metres més endins, però en tot cas conservant l’antic disseny.
El túnel i el Mas de la Matilde
Arribat a aquest punt recordo que al costat del carrer que puja cap al Camí de la Cuixa i a mà esquerra hi havia un ‘túnel’ (avui en dia el tenen tancat) que ens permetia des del camp de futbol de sota de la Casablanca (avui barri dels Músics) sortir a la Via Augusta, passant pel costat del Mas del Joan Batet.
Al núm. 56 un dels edificis més antics de l’any 1885, el Mas de la Matilde Aragonès, al tram següent altres famílies conegudes de la ciutat, els Domènech-Alonso, Pujol-Malé, Antoni Ripoll, etc.
Jardins, pollastres...
Després els jardins de la Beneficència i davant, al núm. 81 un garatge on sempre hi havia un senyor que pintava quadres i la casa del contractista Llovell.
Després Ciutat Jardí, on tocant a la Via Augusta al número 36 tenim la llar d’infants «Baobab» en un edifici de 1936 i al seu costat més d’una torre de l’arquitecte Pau Monguió i Segura dels anys 30. Al número 41 La Bodega del Romuald Reñé i els seus pollastres a l’ast, al 21 un edifici que crida l’atenció per la seva majestuosa tribuna, allí hi viu l’amic J. A. Panadés.
Casa Álvarez
L’edifici de la Via Augusta 1 (Casa Álvarez-Centellas), construït l’any 1945 per l’arquitecte Joan Zaragoza Albi i decorat per Ferran de Castellarnau, amb façana a la Via Augusta i a les escales al costat de l’amfiteatre, amb unes vistes espectaculars per tot arreu.
Al final de la Via Augusta a mà esquerra abans de la guerra hi havia un sortidor de benzina, més o menys on avui tenim les escales per baixar al Parc de les 3 granotes que n’era titular el Sr. Banús el pare del qui fou alcalde de la ciutat.
Parc de la Reconciliació
Una mica més amunt un petit parc inaugurat l’1 de juliol de 1943 amb el «Monumento a los Caídos por Dios y por España» batejat pels tarragonins de l’època com «els Caiguts» i rebatejat ja amb l’era democràtica (any 1979) com els Jardins de la Reconciliació.
Cal recordar que estaven gravats a la pedra els noms dels «Caídos», però només els d’una banda. Els altres simplement eren morts. Al ser ‘rojos’ es veu que no eren espanyols, ni havien mort per una Espanya millor.
Al primer nivell hi havia un monòlit, obra de l’arquitecte municipal Josep Maria Monravá i López dedicat als caiguts, i al costat un petit estany.
Al segon nivell un grup escultòric dedicat a Sant Joan Baptista de La Salle, amb 2 nens, un de peu, obra de l’escultor Lluís Maria Saumells. Als anys 50-60 els diumenges si feien concerts de música de la banda municipal.
El 24 d’octubre del 2010 una altra obra escultòrica, Tales de Mileto de Lluís Maria Saumells (que havia mort atropellat per una motocicleta a la Via Augusta l’11 de juny de 1999), la qual es col·loca al mig de l’estany com a homenatge.
