La plaça del Pallol esperava expectant. Quan faltaven pocs minuts per dos quarts de vuit, els membres de l’Associació Cultural Tarragonina d’Amics/gues dels Castells (ACTAC) s’enfaixaven sota l’atenta mirada dels espectadors. L’entrada a plaça fou igual de peculiar que l’acte que s‘esdevindria minuts més tard: a ritme de la Xaranga Tocabemolls, l’Amparito Roca feia de substitut de la melodia que habitualment entonen grallers i timbalers. I tots aquests ingredients tan sols podien tenir un significat: el sisè passacarrers de l’ACTAC començava.
«El nostre gran objectiu és que ningú pensi que som la cinquena colla de Tarragona. L’únic que desitgem és passar-ho bé fent castells i que ningú prengui mal», expressava el president de l’entitat, Ramón Gómez. La iniciativa, que va sorgir fa sis anys, «arrossega sempre unes 200 persones», tot i que segons Gómez «l’únic problema que tenim és que als assajos ve poca gent».
Un dels elements més significatius del passacarrers casteller és la xaranga. Tal com indicava Pitu Mosquits, membre fundador, «la idea de portar una xaranga se’ns va acudir per a fer de crida i per distreure els assistents, ja que quan la gent l’escolta s’uneix». Marc Anglès, encarregat de tocar la trompeta i a més casteller d’una de les colles de la ciutat, expressava que «és molt interessant aquesta iniciativa perquè tothom pot participar en els castells» i assegurava que «és molt peculiar veure una xaranga i a la vegada un grup de grallers».
Aquesta combinació no es veu de manera habitual. Mentre la xaranga posava la música d’un lloc a un altre, el torn de les gralles arribava quan la cercavila s’establia a una de les ubicacions escollides per realitzar les construccions. En aquest sentit, un dels membres fundadors, Víctor Pomerol, subratllava que «volíem recuperar la tradició castellera de fer pilars a llocs emblemàtics, d’alt significat casteller». El mateix realitzaria, una estona més tard, un pilar davant de casa del seu avi, fundador dels Xiquets de Tarragona.
Les construccions, que segons els estatuts de l’entitat no poden superar els set pisos, van alçar-se en places tan castelleres com les Cols o la plaça de la Font. En aquesta darrera es va poder veure un 3 de 5 aixecat per sota i un 5 de 4 i mig (sense acotxador). Uns castells que van rebre els aplaudiments dels espectadors, tot i que sense la magnificació de les grans colles i les grans cites. El que es va poder veure ahir pels carrers de la Part Alta eren castells, únicament. Sense colors de camisa ni escuts, sense rivalitats ni objectius. Un acte que, segons Pitu Mosquits, «és l’expressió de la cultura popular al carrer».
