‘Redibuixem la història’ és el títol de l’exposició que la Diputació de Tarragona ha estrenat amb motiu del Dia Internacional de les Dones. La mostra, realitzada per alumnes dels cicles formatiu de grau superior d’Il·lustració i de Gràfica Publicitària de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona (EADT), ha emmarcat la commemoració del 8-M a la Diputació, en un acte celebrat en la jornada prèvia al 8-M i que ha estat presidit per la presidenta Noemí Llauradó, davant la façana de la seu principal de la institució.
Aquesta exposició reivindica la presència femenina al llarg de la història en disciplines humanistes com ara l’art, l’escriptura, la fotografia o l’arquitectura. En concret, pretén refer o redibuixar -d’aquí el seu títol- la història de la humanitat aplicant la visió de gènere, amb la intenció de destacar l’aportació de 20 dones d’arreu del món i de diferents èpoques que sovint han restat oblidades o amagades malgrat la importància de la seva obra.
En aquest sentit, la presidenta de la Diputació ha destacat que es tracta de dones que, en molts casos, sobretot les que van viure dècades enrere, “no han obtingut la projecció ni el reconeixement social que es mereixen, tot i la seva innegable vàlua artística o professional. I això estic segura que no hauria estat així si en comptes de dones haguessin estat homes, perquè la nostra és una societat encara molt patriarcal”. Noemí Llauradó també ha volgut recalcar l’alta qualitat de l’obra exposada, el seu caire reivindicatiu i la rellevància de l’exposició a l’hora de generar referents femenins.
La declaració institucional d’enguany amb motiu del Dia Internacional de les Dones destaca la participació de tothom per fer possible la normalitat feminista arreu
Les il·lustracions que s’hi poden veure són obra d’Alba Méndez (ha ‘redibuixat’ la fotògrafa Maggie Taylor), Olga Abella (l’escultora Louise Bourgeois), Adrià Ramírez (la pintora i muralista Cinta Vidal), Ana Gomez (l’artista de ‘performance’ Marina Abramović), Octavi Torné (l’arquitecta Lina Bo Bardi), Sergi Peroy (la pintora Lee Kasner), Desi Castellar (la pintora i il·lustradora M. Ángeles López), Meritxell Ordóñez (la miniaturista Ende), Clarisa Garcia (la pintora Sonia Delaunay), Sara Porras (la pintora, il·lustradora i escriptora Manolita Ballester), Thais Granero (la pintora Agnes Martin), Hernan en H (la pintora, escultora i fotògrafa Dora Maar), Michelle Sanchez (l’escultora Camille Claudel), Juan Bellon (l’activista, escriptora i professora Hellen Keller), Diego Gubins (la il·lustradora, dissenyadora gràfica i directora creativa Tala Mortada), Clara Hernández (la fotoperiodista Gerda Taro), Mia Espasa (la fotògrafa Cassia Beck), Ayla Ramos (la pintora Georgia O’Keeffe), Eva Serrano (escriptora, política i advocada Clara Campoamor) i Edu Polo (la fotògrafa Carlota Guerrero). Els textos han anat a càrrec de David Salas i de Vanesa Hernández.
La mostra es traslladarà al Pati del Palau de la Diputació, fins al 5 d’abril, i a partir d’aleshores formarà part de les exposicions itinerants que la Diputació posa a disposició dels municipis que la demanin per exhibir-la temporalment.
Lectura del Manifest
Després d’inaugurar oficialment la mostra, Noemí Llauradó ha llegit el manifest del 8-M acompanyada de les vicepresidentes Meritxell Roigé i Camí Mendoza; de les diputades Sílvia Puerto, Teresa Mariné, Agnès Ferré, Marta Blanch, i Montserrat Muñoz, i de l’alumna de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona Núria Bolaño. A l’acte hi ha assistit, així mateix, el director de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona, Daniel Uzquiano; l’alumnat dels dos graus superiors que han creat l’exposició, i els diputats Joan Josep Garcia, Salvador Ferré i Josep Fèlix Ballesteros.
A la declaració institucional del 8-M d’enguany destaca la participació de tothom “per fer possible la normalitat feminista a les famílies, els centres educatius, els llocs de treball, els espais d’oci, les associacions i les institucions polítiques. A tot arreu!”. Alhora, es fa èmfasi en el fet que la normalitat feminista “també ha de ser antiracista, transinclusiva, sense discriminacions per raó d’orientació sexual, d’edat, de classe social, de nacionalitat o de discapacitat, perquè els feminismes són justícia global”.